Deus Ex Machina

Un relat de: Yurral Salocín

Va ser una casualitat, però un error al sincrotró va fer-nos descobrir els viatges en el temps. De moment sols temps enrere i tornar. Aquest era el vint-i-quatrè viatge i el meu catorzè a l'antic Egipte. Un altre cop el resultat havia estat decebedor i solament aportava confusió. Fins al moment pensàvem que havíem fet alguna cosa malament, però aquesta vegada vàrem obtenir una prova concloent.

Recordo el primer que es va fer, la persona que varen enviar la van disfressar de l'època. No era un científic, sinó un lingüista que parlava un grapat d'idiomes d'aquells que fa segles que ningú no pronuncia i finalment no va poder usar-ne cap. Tal com són els viatges en l'espai-temps nosaltres pertanyem a una altra realitat, o dimensió, o el que sigui i som completament transparents a l'altra realitat. És a dir no ens poden veure, ni sentir, ni tocar. Nosaltres, sols els podem veure, de forma translúcida. Curiosament podem travessar els objectes, per sòlids que siguin. I ara ve la pregunta del milió: Per què no us ensorreu, si podeu travessar els objectes? Doncs al principi no teníem resposta, però ara sabem que és per la força nuclear dèbil. Aquesta força fa que en nosaltres sols actuïn les forces verticals i no les horitzontals. I la segona pregunta: Doncs què respireu quan travesseu un mur de roca? En realitat, el nostre cos no s'ha mogut d'on era, malgrat no sigui evident, i continua respirant a la realitat nostra. El pobre lingüista per poc se'ns ofega. Se'l va posar en una cambra quasi bé hermètica en el primer viatge i quan es va consumir l'oxigen de l'habitacle gairebé entra en coma. Ara els habitacles tenen atmosfera controlada. De totes maneres, he observat que hi ha alguns individus que actuen de forma nerviosa en la nostra presència. Tot i ser nosaltres uns observadors totalment inapreciables per a ells, no sé, penso que hi ha éssers que d'alguna manera ens detecten, gossos, gats, alguns (pocs) homes ... Com a les històries de fantasmes.

Un altre mite que ha caigut era el famós de la paradoxa temporal. Allò de «què passa si viatjo al passat i mato al meu avi, ..., com puc estar jo al present? I coses similars. Hi havia hagut científics que teoritzant sobre el tema havien predit fins una nova explosió de l'univers, un col·lapse de la matèria i coses similars Ara hem vist que la paradoxa no es pot donar. Si jo viatjo al passat, puc veure el meu avi, però ell no em pot veure a mi i de cap manera puc interactuar amb ell. És més, si jo viatjo a un moment determinat i una altre jo del passat també hagués viatjat al mateix moment, en cap cas no ens podríem veure. En certa manera és com la llum polaritzada, qui té vidres per la polarització positiva no pot veure la negativa i viceversa, però tots dos poden veure la llum normal. Quan es viatge en l'espai-temps, passa quelcom similar, cada temps i espai confereixen una mena de codi que fa que sols sigui visible per qui coincideixi amb ell, com el temps és lineal, cada cop s'assoleix un codi diferent i irrepetible. No sabíem per què no podíem saltar al futur. També pensàvem que si nosaltres érem visitats per altres del futur, igualment no els podríem detectar. Però, fins al moment, el present era la darrera frontera, infranquejable. Sols assolíem el futur de manera inevitable, viatjant-hi en temps real.



Havia fet catorze viatges a l'antic Egipte. Alguns eren de dos o més dies, per recaptar informació. Per a mi, els darrers quatre havien representat una setmana, però pel Dr. Campdepalau tan sols quatre hores. Temps que podíem, si volíem ajustar a 0,00001 segons, però el marge d'una hora per viatge servia per a poder processar les dades que els hi aportava i que em podessin preparar nou material pel següent. L'objectiu dels viatges a l'Egipte era saber com s'havien construït les piràmides. Per tant, vàrem fer una sèrie de cates en el temps per tal de trobar el moment de la construcció de la piràmide de Gizeh. El mètode era: cerques un punt en el temps, comproves si hi ha piràmide, si no la hi ha, cerques el punt mig entre aquell que no hi ha i el temps actual, si ara n'hi ha, cerques el punt mig entre aquest moment i el punt anterior. D'aquesta manera, en pocs salts trobes el punt desitjat, o això crèiem.

En el salt número onze vaig veure que quelcom no quadrava. El temps entre l'interval "no_hi_ha_piramide" i el "sí_hi_ha_piràmide" era tant sols d'una setmana, temps insuficient per construir res. Al principi vaig pensar que potser estava en un altre lloc, però l'orientador de gravitons em situava en l'espai i el temps correcte. Aquest artilugi funciona de manera similar al GPS o el Galileu, però funciona calculant la gravetat produïda pels astres més propers, i com que la possibilitat de que la posició dels astres, la posició de l'eix gravitacional de la terra i altres factors es repeteixin són nuls, vol dir que cada posició és única i respon a un lloc i a un temps determinat sense cap mena d'error. Per tant, hi havia alguna cosa que ens passàvem per alt.

En el salt deu, vaig trobar una piràmide construïda, era l'any 1016 aC, concretament seria el quinze d'agost si apliquéssim el nostre calendari. La construcció estava envoltada de gent però la piràmide ja estava feta i ningú semblava saber com s'havia aixecat. És més el misteri de la seva factura també semblava que els preocupava. I en el salt onze, a vuit d'agost, res. La terra erma, no hi havia piràmide, ni gent, ni res. Tant sols el riu i les feres que hi van a menjar i beure.

El salt dotze va servir per a controlar el punt d'«impass», que va ser establert en el deu/onze d'agost. El salt tretze, aprofitant que nosaltres podíem actuar en les forces verticals, malgrat no era fàcil, vàrem deixar, amb un esforç titànic, una minúscula i gairebé inapreciable empremta en el llot del riu, en un lloc on les vegades anteriors havíem vist que no s'hi produïa trànsit. I en el darrer salt, vàrem anar a comprovar si la empremta havia passat. El que va passar va ser el següent: dia deu, no hi ha piràmide, es deixa l'empremta. Dia onze, hi ha piràmide i civilització i l'empremta també hi és. Com és pot establir en el pas d'un dia a l'altre una construcció megalítica i una civilització que recorda que tot allò ja hi era i que ho recorden que ja hi era els pares dels pares dels seus pares ...? Com?

- Què? Com ha anat? -Va preguntar-me el Dr. Eliseu Campdepalau.
- Aquesta vegada sí que és segur... No sé que pensar ... Saps si als tres llocs passa el mateix?
- No sé si t'ho hauria de dir, però sí. I també arriben proves concloents. A l'illa de Pasqua, .a Txitxen-Itzà (Mèxic, Iucatan), els budes de l'Afganistan, arreu passa el mateix. És més, un equip col·laborador del Canadà ha constatat que l'extinció dels dinosaures es va donar d'un dia per l'altre, però res de meteorits ni de flatulències de metà,. Simplement ara hi ha dinosaures i al dia següent hi ha fòssils antiquíssims i tota una altra flora i fauna, mamífers inclosos com si haguessin viscut allà des de fa mil·lenis. I, la darrera revelació: S'han fixat que no hi ha lluna fins l'època de l'home Heldebergensis, un dia, de cop hi ha lluna. Bé, descansa. Ja en parlarem. Tot això no té ni solta ni volta. Per tant, hem acordat no publicar res fins no tenir una teoria, si no sòlida, almenys embastada. Així que estalvia't cap comentari fora de nosaltres. Que ara no ens cremen a les fogueres però podem quedar com els passerells de la ciència mundial.



El dia següent vaig tornar al sincrotró. Curiosament l'Eliseu no era a la sala de salts, sinó al seu despatx. Feia cara de preocupat. Alguna cosa l'amoïnava.

- Què? Eliseu, cap a "quan" saltem avui? -li vaig preguntar per fer-lo sortir d'aquell estat d'abatiment
- No hi ha més salts.
- Com que no hi ha més salts? Qui ho ha decidit això? -vaig preguntar incrèdul
- Jo. Ho he decidit jo. -va respondre de forma lacònica.
- Però per què?
- No val la pena ... He entès el perquè de tot plegat.
- Què?


La nit anterior l'Eliseu va anar a casa en sortir de la feina. Conduïa uns quaranta quilòmetres, que els feia gairebé sense adonar-se'n compte. -Qualsevol dia d'aquests em mataré. Hi ha moments en que no veig el que tinc davant sinó el que estic pensant- Conduïa rumiant i mirant d'extreure conclusions del perquè hi havia aquelles incongruències. Res no tenia sentit. Les proves del carboni 14 confirmaven l'antiguitat de les mòmies d'Egipte i Iucatan, per tant no podien haver sigut establertes fa sols quatre mil anys ... -Posaré la ràdio per deixar de torturar-me amb la feina ...


... I EL PRESIDENT HA CONFIRMAT LA SORTIDA DEL PACTE. NOTICIES D'ESTATS UNITS ... A NOU MÈXIC S'HAN VIST UNA SÈRIE DE LLUMS QUE SOBREVOLAVEN EL CEL DE FORMA MOLT RÀPIDA. EL GOVERN HA DIT QUE ERA UN FENÒMEN METEOROLÒGIC, PERÒ, UN COMANDANT DE L'AIRE, ENS HA CONFIRMAT EXTRAOFICIALMENT QUE DOS F-18 ELS HAN SEGUIT DURANT DUES HORES I QUE MALGRAT SOLS ES VEIA LLUM, AMB TOTA SEGURETAT EREN APARELLS AMB TRAJECTÒRIA INTEL·LIGENT ... A CUBA CONTINUA EL TEMPORAL CAUSAT PER L'HURACÀ ...

- Quines bajanades. Cada x anys surten amb aquestes rucades. Si volem desviar l'atenció d'aquella guerra, del preu del petroli o del que sigui, traiem la notícia de que s'han vist ovnis i tots els rucs a mirar cap una altra banda ...

L'Eliseu va arribar a casa, va aparcar el cotxe i va seure a sofà, la dona, la Teresa, estava coent el sopar i la filla, la Palmira Campdepalau, era una noia de quinze anys, amb tots els ets i uts de les noies d'aquesta edat. Que el pare és un cretí que no la deixa fer res, que la mare està aliada amb el pare contra ella. Per altra banda, l'Eliseu encara veia a la Palmira com a una nena i li costava veure que havia crescut, que els seus interessos ja eren uns altres, i pensava que ell a la seva edat era molt més madur, i que per això calia protegir-la d'aquella colla de brètols que la rondaven. Sortosament, tot i aquell comportament irreverent i per al pare totalment e
quivocat, el rendiment escolar continuava sent bo.

-A sopar ... -va dir la Teresa
- Sí, ara baixo. Un moment que estic acabant de gravar la partida. -Va respondre la Palmira. Però com sempre que s'està davant de l'ordinador, l'un minut es converteix en un tres i no res en mitja hora o tres quarts.
- Palmira, baixa ja, fa mitja hora que t'estem esperant! -Va dir la Teresa - Cada nit la mateixa història amb aquest coi de joc.
- No t'amoïnis. Això ho acabo ara mateix. -L'Eliseu va anar al comptador de la llum i va fer saltar el diferencial. Tota la casa va quedar a fosques durant deu segons. Després va tornar a connectar-lo. -Ara baixaràs a sopar. -Va dir.
- M'has espatllat el joc. Porto un any jugant i hauré de començar de zero. No hi ha dret. Ho veus mama com es comporta el cretí que tens per marit. -Va dir mentre baixava les escales cap el menjador.
- No segueixis per aquest camí que no et portarà a cap bon lloc.

Quan va seure a taula la Palmira ja estava connectada amb el mòbil en videoconferència amb la seva amiga Laura. El comportament de la nena cada dia era més dèspota cap als seus i més comprensiu cap als altres. La Teresa i l'Eliseu no van voler fer sang i van permetre que continués parlant com si estigues sola en el mon.

- Saps que ha fet l'imbècil del meu pare - parlava d'ell com si no fos al davant- m'ha tret la llum i he perdut tota la partida. Portava un any ...
- És igual "tia". A mi també em va passar. Hi ha una forma de seguir sense començar de zero.
- Ah! Síiii?
- Si, Ves a la carpeta d'elements desats. Hi ha un fitxer que se'n diu savegame.bin. Aquest fitxer és la partida que portaves en curs.
- Sí. Però el programa em diu que està corrupte.
- Ja. Ara el que has de fer és ... Agafes un planeta nou i el terraformes.
- Agafaré el quatre, que té molta aigua.
- Li poses la fauna estandar. Si no t'agrada l'esborres i poses .. Ei!... Tu vas comprar un pack de fauna nova! ... la hi pots posar ... és igual, trepitges la que ja hi ha. Bé, continuo. Després, l'arxiu savegame.bin, el copies amb editor de text simple, substituint tot el final de l'arxiu universe.001.

En tot això la Palmira havia acabat de sopar sense ni pujar la vista del plat i sense dir res s'havia aixecat de taula i va anar a l'ordinador continuant amb la conversa. L'Eliseu que s'havia quedat amb el primer tros de truita punxada a la forquilla i d'aquí no havia passat va seguir sense que se n'adonés la seva filla.

- Què? Em segueixes? Ah! També hi pots posar llunes, si t'agraden.
- Sí, li he posat una. No se si és una lluna o un planetoide. És bastant gran per ser lluna!
- És igual "tia". Si no t'agrada la hi canvies. Després, has d'omplir els forats de l'arxiu universe.001 que ha deixat el savegame.bin. Ja ho veuràs, fauna, civilitzacions, vegetació ... No sé. Tu ho veuràs ...
- I amb què els omplo?
- Agafes trossos de partides anteriors o de les que venen de mostra. També en pots trobar a internet. Amb l'editor de text ... copiar i enganxar ... I vas tapant forats.
- Però algunes ... Si no tenen res a veure ...
- Ja, però després és divertit veure com interactuen amb aquestes "pífies". És curiós, les acaben assumint i fins i tot n'hi treuen profit. Jo ho vaig fer ara fa quatre mesos i de vegades em peto de riure quan ho veig.
- I no em quedarà com el teu?
- No, ja saps que a cada màquina funciona diferent, que s'adapta a la configuració de hardware i que tot allò que tinguis instal·lat li genera una influència. Com a nosaltres l'horòscop, ha! ha! ha! Després, has de compilar l'arxiu universe.001.

- Bé. Estic a punt.

COMPILANT ARXIU UNIVERSE
ERROR: TROBADES 24.501.561.452 INCONGRUÈNCIES
ERROR: TROBADES 174.456.898 LINIES TEMPORALS INCONNEXES
ERROR: TROBADES 17 CIVILITZACIONS INCOMPATIBLES
ERROR: TROBADES 761 LLEIS FÍSIQUES EN CONFLICTE
ERROR: Nº PI <>3.5, GRAVETAT UNIVERSAL G<>10

ARXIU CORRUPTE

Saving bak copy to universe.bak

FI

- No va. M'ha dat error.
- Sí, ja ho sé. A mi em va fer el mateix. Ara has de baixar-te de la xarxa un programa pirata que se'n diu deusexmachina.exe i li fas processar l'arxiu universe.bak.
- No sé. M'han dit que aquest programes porten virus....
- Què va tia! Si no te'n fies li passes l'antivirus. Un cop el processis et crea un universe.001 nou i coherent.
- Ok! Em baixo el programa i demà veurem com va. Mentre li passo a aquest l'antivirus.

L'Eliseu que s'havia quedat darrera la porta estava pàl·lid. Una estranya sensació se'n començava a apoderar dels seus pensaments.

- Què? No sopes avui? O et penses quedar davant de la porta de la nena tota la nit? -Va dir la Teresa.
- Ja no tinc gana. No, no tinc gana.

Per la nit, mentre la Palmira dormia, l'Eliseu va agafar la caixa del joc i va llegir les instruccions: Creï el seu univers! Pot suportar una població de 12 mil milions de sers intel·ligents i quasi infinits de bàsics. Cada individu té el seu comportament preassignat.
Ara pot anar al passat i veure com influeix el present (aprengui dels seus errors). Vegi com el número de dits influeixen les matemàtiques. Vegi com la gravetat planetària influeix la grandària i desenvolupament de les espècies. Quanta menys gravetat més grandària! Requeriments del sistema: es recomana un mínim de 30Tb de memòria. En quan més memòria usis més complex serà l'univers i més es podran desenvolupar les formes intel·ligents. De regal sis models planetaris, deu tipografies biològiques i una immensa biblioteca de models astronòmics. Regula el temps i l'espai! I si no te'n surts, no passa res, ara pots adquirir nova fauna i flora i fer reimplantacions. A més, a cada màquina el model s'adapta amb la configuració pròpia. El que et funcioni a tu potser no li va al veí! El plaer de crear amb SimUniverse!!!



- El per què de tot plegat? De què parles?
- D'Egipte, Pasqua i Iucatan, dels ovnis de Nou Mèxic, de la nostra lluna enorme.
- No em vindràs ara també tu amb allò dels ovnis ... Oi?
- No, és pitjor ... Som SIMs.
- Som què?
- SIMs. No existim sinó en un programa de simulació. Un joc de computadora. Això és el que som.
- T'has begut l'enteniment?
- Tu et penses que l'univers és infinit, oi? Una màquina d'aquestes baratetes, de 1,2Mp. Amb ella pots fotografiar qualsevol cosa i treure la fotos en arxius de 200Kb. Em segueixes oi? Bé, aleshores, qualsevol cosa que puguis fotografiar estarà en un format de 200k, és a dir que estarà representada per un numero entre dos cents mil zeros i dos cents mil uns. El que vol dir: menys u més dos elevat a dos cents mil. La qual cosa és un número enorme, però finit. Si m'has seguit el raonament, aleshores acabes de posar-hi límit al nostre infinit.
- Bé, qualsevol cosa que fotografiï estarà en aquest dos cents mil uns.
- Si, però qualsevol cosa que no, també. Una possible foto de la crucifixió de Jesucrist com que també seria un numero d'aquests, vol dir que també hi és, i com això, totes les possibles fotos d'obres d'art, textos de llibres, fins el Bin Laden agafat de la ma amb el Bush i vestits de pastorets és una representació numèrica d'entre aquests dos cents mil.
- No ho acabo de veure -De fet sí que ho veia, però no ho volia creure-
- T'ho redueixo a dos xifres, dos uns, en binari quatre possibilitats. Imagina que el teu univers es redueix a aixecar la cama dreta, l'esquerra, les dues o cap. I això és tot el teu univers ... I la meva "foto" és 00 si no n'hi ha cap, 01 si la dreta, 10 si l'esquerra, i 11 si les dues...
- Val ...
- Bé, tu mai no aixeques la cama dreta. Però això no vol dir que jo no pugui treure la imatge de 01 i 11, per que ja hi estan. Oi? Doncs de la mateixa manera està la meva cavalcant sobre un velocirraptor o el que tu vulguis. El límit del nostre infinit ja l'has establert en dos cent mil uns, però penso que han de ser molts menys.
- I així arribes a la conclusió que som SIMs?

L'Eliseu em va explicar l'episodi de la nit anterior amb la Palmira, i de com muntaven un univers agafant pedaços d'altres realitats. Com s'explicava l'eliminació d'espècies a batzegades i l'explosió de vida també a batzegades. O com les espècies s'adaptaven més ràpid que el que la teoria darwiniana podia explicar. També per què teníem una lluna única a tot l'univers i per què hi havia piràmides, estàtues gegants o fins i tot el ieti. Em va explicar que el fitxer creixia i que aquell creixement representava el temps, que per això podíem visitar el temps anterior, per que era fitxer construït, i no el temps futur, per que encara no s'havia creat. I que per això no podíem modificar el passat. Que pensava que el fenomen ovni es produïa quan ens passaven l'antivirus, de forma periòdica, i que deixava el ser rastre en el fitxer visitat. I que en realitat, ells sols són associacions de números que canvien en relació als números que els envolten. I prou.

- Però nosaltres vàrem deixar una marca en el passat!
- Ja ho sé. Nosaltres no som l'estandar, el de fàbrica. Som un deusexmachina i per això hem pogut tenir la facultat de viatjar al passat i fins i tot deixar-hi empremta. I penso que tenim l'oportunitat de garantir-nos el futur.
- Com? Què podem fer?
- Sols se m'acut una solució, que tots els països i en una freqüència única emetin per ràdio a la màxima potència possible el missatge «estem vius» en totes les llengües conegudes. I esperar que alguna d'elles sigui la dels nostres ...
- Deus?!!
- Deus!! Què va, segur que és un marrec adolescent com la meva filla. Si n'hi haguessin de deus no hi tindríem ni el problema ni la solució.

Després de deixar el missatge a tots els científics i també els governs, legítims i il·legítims. A tothom que podés emetre. Van acordar fer-ho al dia següent a les 00h de Barcelona.


La Palmira estava asseguda davant la pantalla d
e l'ordinador. Ja tenia a punt el programa deusexmachina.exe. i el va executar.

[INTRO]

> COMPILANT ARXIU UNIVERSE.BAK

> 24.501.561.270 INCONGRUÈNCIES SUBSANADES
> 174.456.898 LINIES TEMPORALS INCONNEXES REESTABLERTES
> 17 CIVILITZACIONS INCOMPATIBLES ASSIMILADES
> 720 DE 761 LLEIS FÍSIQUES EN CONFLICTE FORÇADES A LA CONCORDÀCIA 94.61%
> WARNING: Nº PI <>3.5, GRAVETAT UNIVERSAL G<>10. DINS DELS MARGES TOLERABLES

saving file to universe.001
Ok! File playable

[intro]


Tres segons més tard que la Palmira polsés el botó d'entrada la pantalla de l'ordinador es va tornar blava i va començar a omplir-se del caràcters sense solt ni volta del codi ANSI.

- Ja ho sabia que això devia ser un virus. La mare que et va parir Laura! No sé per què t'he fet cas. -Va polsar el botó de cancel·lar i després el d'esborrar el fitxer.



- Espera! No ho facis! - Va dir l'Eliseu que entrava aleshores a l'habitació de la noia-
entre els molts caràcters que hi havia a la pantalla hi havia una combinació que en la llengua de la Palmira deia: jkh nq,n8 7n3ku SOM VIUS n877h * 8Hc%D/ U&8h cx@hiuw

- T'he portat això.

- Papa, un SAI? Per què vull un SAI. (Sistema d'Alimentació Ininterrompuda)
- Promet-me que no apagaràs mai el joc. Promet-m'ho.

Dispositiu SAI: Eternal 3.3

comprovant configuració del sistema:

SO: Vialactia 7.2 (beta2)
Administrador d'energia: Sun technologies
Velocitat processador: 365.25Th
Capacitat disc: 200000Tb
Tarja de so: Mozart Blaster Beatles Pro
Memoria RAM: 2860Tb

El dispositiu no presenta conflictes: Funcionament correcte.>

C:\>



















Comentaris

  • Nota molts anys després[Ofensiu]
    Yurral Salocín | 30-12-2016

    http://www.bbc.com/mundo/vert-earth-37355792 i es veu que algun científic en aquest temps em deu haver llegit!

  • Ficció delirant[Ofensiu]
    Carles Malet | 04-01-2006 | Valoració: 10

    Hola Yurral !

    En primer lloc t'agareixo els comentaris a "Iter". I, en segon, m'alegro que em recomanessis el teu relat. M'ho he passat de fàbula llegint-lo. D'entrada, per ser-te sincer, creia que em trobaria davant d'un relat més sobre paradoxes espai-temporals. El fil de la història, amb les creacions i apocalipsis instantànies serveixen però per enganxar ràpidament el lector, i el posterior desenvolupament en el qual planteges la civilització com un mer simulacre que pren consciència d'ell mateix és excepcional.

    De fet, la interpretació de la realitat ens ha marejat des dels principis de la història. Des de Plató amb el mite de la caverna, encara intentem trobar una explicació i un sentit a la realitat, o al que nosaltres percebem com a tal.

    Qui ens diu que potser no tens una mica de raó amb el teu relat? Les nostres limitacions físiques encara no ens han permés arribar a trobar una resposta clara al sentit de la nostra existència. De teories paliatives, com les religions, si que en tenim moltes. Però de certeses, cap.

    Potser si que en el fons només som part d'un experiment, d'un somni o d'una il.lusió. Actors al escenari de l'Univers que han acabat creint-se el seu propi paper.

    Felicitacions, et continuaré llegint.

    Carles

  • Brutal[Ofensiu]
    gatzara | 30-09-2005

    Senzillament brutal. M'ha agradat especialment com has reflexat alguns mals de l'individualisme absurd que germina en la nostra societat, la manera en què tractem millor "els altres" que "els nostres", l'estúpidesa social que s'observa en el quotidià de la nostra societat massa sovint...

  • Escolta...[Ofensiu]
    Màndalf | 17-08-2005

    doncs si que m'ha agradat el teu relat. La trama està molt ben lligada. No sabia a què venia tot això de l'adolescent fins que m'ha sorpres la continuació. Ara mateix vaig acomprar-me un SAI.
    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: