Déu sobrer

No hi ha Déu, ho sabíeu? Doncs ara ja ho sabeu.

No hi ha Déu que ho vulgui comprendre. Sense Déu es viu molt millor. Sense l’ésser metafísic celestial la vida millora. Sense atribuir qualitats sobrenaturals a cap ens superior hi ha tota una autopista cap a la felicitat. Prescindir del misticisme d’un ésser invisible ens fa éssers més madurs i crítics. Critico tot Déu que vulgui la submissió. Déu no és amor, Déu és una llosa. Prescindir de Déu és un esport gratificant. Ajuda a desmitificar l’existència humana i a posar fi al malson d’anys d’estrabisme religiós. Sense Déu es viu millor, us ho garanteixo. Atribuir a Déu la gràcia o la desgracia no ens soluciona res, tampoc explica què fem en aquest planeta. Déu no és explicació. Déu és una excusa. Déu és superflu. Déu no és amor, ni desamor. Déu és inexistent. Déu és l’explicació a la nostra existència? L’existència s’explica millor sense Déu. Déu sobra. Déu és sobrer. L’agnòstic és el que camina cap a l’ateisme. Déu em sobra. Déu és lleig. No hi ha Déu que valgui la pena. Déu és falsedat. Déu és hipocresia. Déu és allò que explica la nostra infelicitat? Podria ben bé ser-ho. Déu és indigne de nosaltres. Déu és sobrer. Em sobra Déu en aquesta vida. No vull un Déu pels meus fills. Sense Déu es viu millor, sens dubte. Millor Déu inexistent, que gaires il·luminats cometent actes terroristes en el seu nom. Déu és petit. Déu és el prefaci de la humanitat. Déu és el mal menor de la humanitat. Més humà significa menys Déu. Déu em sobra. Déu és sobrer. N’estic tip de Déu.

Adéu Déu!