Déu. Existeix o no existeix?

Que existesqui o no existesqui, per mi això no és la questió. I és que tant si no existeix com si existeix: Déu és. "Ego sum qui sum" diu la Sagrada Escriptura.
Més enllà del temps hi ha la Eternitat. El temps ell comença i ell acaba. L'Eternitat ni comença ni acaba. És el moment present continu. Déu és lo etern i més enllà de qualsevol dimensió.
Creure en la existència o total absència d'un déu em sembla una total pèrdua de temps tant en un sentit com en l'altre. Ara està de moda - trista i penosa moda per cert - la negació; arribant fins i tot la nostra sobèrbia a voler sentenciar-la com un dogma de fe cientific incontestable: " El creïent, l'home o la dona que encara van a una església a resar, és un curtet de gambals i un subnormal que té el coeficient mental d'un menor de cinc anys".
En realitat - potser també penosa però autentica realitat - ara per ara i dubto molt que demà per demà la cosa canvïe ; els nostres grans cientifics puguin demostrar amb ulls vertaderament cientifics una cosa o l'altra.
Per moltes voltes donem a la sinia, tant si creIem en la existència com en l'absència de Déu; Ell seguirà essent. Talvolta no estaria de més - creIent o no creïent - meditar aquest poema que uns atribueixen a Sant Joan de la Creu i altres a Santa Teresa de Jesus:
" No em mou Déu per estimar-te el Cel que m'has promés,ni l'infern tan espantós per deixar d'ofendre't. Tu em mous Senyor veure't clavat en creu i escarnit.... Encara no hi hagués Cel t'estimaria i encara no hi hagués Infern et temaria".