DÉU DIRÀ

O també podia haver dit, cercant l’amor en temps convulsos, plens d’injustícia i mancats de compassió? Una nadala autèntica escrita oportunament, atesos els moments que ens ha tocat de viure. Els mots i les imatges que fas servir ajuden a fer efectiva la denúncia -bressol eixut (infants que moren ofegats al mar), aixopluc i escalfor (camps de refugiats), ella confia (tots esperen trobar comprensió i futur), segueix l’espòs (famílies senceres fugen de la guerra)...
D’altra banda, m’ha plagut que tractis explícitament allò que omple de significat el Nadal, allò que la tradició ens ha ensenyat –sovint ens fa vergonya escriure sobre el tema (qüestions de respecte multicultural?). De totes maneres, només caldria treure la majúscula del mot “Verge” perquè tot resultés políticament correcte. Això no obstant, a mi em sembla molt més autèntic que ho hagis escrit en majúscula.

Fa molt de temps que no comento res. No et sabria explicar el perquè. Coses que passen, que van i vénen, vet aquí. Ara mateix, amb aquest comentari acabo de trencar el lapse.

Que tinguis/tingueu/tinguem un bon any.

És difícil provocar la reflexió del lector amb un poema tan curt com aquest, Aurora, però tu ho has aconseguit gràcies a la teva mestria i a la teva gran sensibilitat.
Moltes felicitats, poetessa, que tinguis un 2016 molt feliç.

Pilar

Una poesia-felicitació de Nadal que sembla talment que la puguis veure.
Com sempre, ple de tendresa.
Una forta abraçada i Bones Festes!

Aurora, quina postal de Nadal més reeixida, més poética, més adient! Que passis unes molt bones festes, amb salut i molta literatura! Una forta abraçada.

Aleix

Un poema preciós, Aurora; preguntes de l'ànima amb una resposta que surt del cor: l'amor.

Bon Nadal!

Pilar

Uns versos bellissims. Bones festes per tu
Montse