Deu anys, un camí

Un relat de: AnNna

Estimats companys, amics i professors

Us diem adéu, goodbye, au revoir i adiós

Hem après a ser persones,

Deu anys al vostre costat,

Llàstima que demà tot s'hagi acabat.



Érem uns criajus quan vam arribar

Ara ens hem fet grans i ja ens toca marxar

Però el nostre pas per La Salle

Oblidat no quedarà

Ben endins del cor petjada deixarà.



A les nostres mans està
L'esperança de La Salle
Un missatge per la terra
Una veu pel món
Som una flama d'amor,
Testimoni que no calla
Una estrella que il·lumina com el sol.



Mai més tornarem a estar tots junts aquí,

Demà trencarà cada u pel seu camí,

Hem fet gràcies a l'escola

Uns forts lligams d'amistat

Que esperem que mai dels mais siguin trencats.



Moltes gràcies per haver fet el que heu fet

Repetir-vos que mai no us oblidarem

Junt amb la nostra infantesa,

No sereu més que un record

Però guardat dins la memòria i prop del cor.


A les nostres mans està
L'esperança de La Salle
Un missatge per la terra
Una veu pel món
Som una flama d'amor,
Testimoni que no calla
Una estrella que il·lumina com el sol.



El camí junts ha acabat
Punt i apart d'aquesta història
Demà en comencem una altra
De molt diferent
Que sapiguem mirar endavant
Sempre amb un somriure al rostre
I no ens deixem trepitjar mai per la gent.



A les nostres mans està
L'esperança de La Salle
Un missatge per la terra
Una veu pel món
Som una flama d'amor,
Testimoni que no calla
Una estrella que il·lumina com el sol.



Anna Amat, cOMiaT d L'eScOla La SaLle

Comentaris

  • ENS SENTIM IDENTIFICATS[Ofensiu]

    Bon poema AnNa

    Nosaltres ens vam conèixer a La Salle Gràcia.
    I malgrat fa ja bastants anys d´allò, encara en algun sopar anyorem i recordem amb "cariñu" aquella etapa tan profitosa.

    Ens deixes que la publiquem a la web dels antics alumnes de La Salle Gràcia?

    Ets collonuda,tia

  • entenc...[Ofensiu]
    març | 03-02-2005

    perfectament el motiu d'aquest text. Jo em vaig passar quinze anys a la mateixa escola i la sensació de buit és increïble. Poc a poc, però (abans del que em pensava en principi), el buit es va anar omplint.

    Segur que en llegir-lo, o cantar-lo, més d'un va vessar alguna llagrimeta. Molt bonic.

    Marta

  • El que em sap greu...[Ofensiu]
    Llibre | 03-01-2005

    és no saber la música, la tonada amb què cal ser cantada. Perquè suposo que poder col·locar notes als teus versos li donaria un encís especial. Diferent.

    És un poema o cançó on es reflecteix clarament la consciència del pas que dones. Deixar un grup de gent, malgrat que a alguns d'ells i d'elles els continuïs veient, per iniciar una nova etapa. I això no és fàcil. Vull dir, acceptar que una època de la teva vida tanca les seves portes.

    A mi, vés per on, aquesta cançoneta teva m'agafa en un moment dolç. T'ho explicaré ben breu. A principis de l'any passat (2004) em va trucar una antiga companya d'escola, a qui feia vint-i-cinc anys que no veia i de qui no tenia notícies.

    El motiu? Que un parell de companyes que encara es trobaven de tant en tant havien decidit localitzar a tota la gent que anàvem junts a escola (estic parlant de l'època en què es feia EGB, BUP i COU) i organitzar un sopar. I ho van aconseguir! Entre nois i noies (bé: ara homes i dones) vam ser 58. En van faltar ben pocs!

    Aquella nit va ser màgica. Especial. Però el millor va ser que algú va tenir la genial idea de crear una web. Una mena de fòrum com el que tenim aquí. I des del 7 de gener de 2004 (data d'aquell sopar) les nostres vides han fet un gir increïble.

    Uns quants (no tots, és clar, perquè tothom té els seus horaris i obligacions familiars) ens hem trobat entremig de setmana, al vespre, per anar a fer una cerveseta. Ens hem trobat per fer un altre sopar. Ens escrivim mitjançant el fòrum i els qui ens hem retrobat de manera especial, mitjançant el correu privat. Els qui tocaven i formaven un grup, l'han refet, ja no per tornar a tenir il·lusions de tocar música de manera professional, però sí per passar-s'ho molt i molt bé. És una experiència que, encara ara, no sé si l'he paït del tot.

    És genial!

    Però bé, t'estic explicant la meva vida i no es tracta d'això, sinó de comentar-te el poema-cançó.

    El missatge que reflecteixes és clar, i et felicito per saber-ho expressar de manera tan concisa. Només m'atreviria a dir-te que algunes rimes resulten un pèl forçades, però aquestes coses van a gust del poeta i, com t'he dit abans, suposo que ser llegit o ser escoltat amb la melodia corresponent, el deu fer canviar força.

    Apa! Fins la propera.

    Salut!

    I endavant!

    LLIBRE

  • es un bon poema[Ofensiu]
    MG & AS | 03-12-2004 | Valoració: 9

    primer que tot, et vull donar las gracies per els teus comentaris.
    m'agradat, es nota molt la teva sensibilitat

  • esperança en el futur[Ofensiu]
    Dolça | 29-11-2004 | Valoració: 10

    En aquest poema mostres enyorança de l'etapa d'escola i es nota que ets conscient del pes del futur que has/heu d'assumir tots els que avanceu cap a una nova etapa jove/adulta. M'ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: