Deu anys, un camí

Bon poema AnNa

Nosaltres ens vam conèixer a La Salle Gràcia.
I malgrat fa ja bastants anys d´allò, encara en algun sopar anyorem i recordem amb "cariñu" aquella etapa tan profitosa.

Ens deixes que la publiquem a la web dels antics alumnes de La Salle Gràcia?

Ets collonuda,tia

perfectament el motiu d'aquest text. Jo em vaig passar quinze anys a la mateixa escola i la sensació de buit és increïble. Poc a poc, però (abans del que em pensava en principi), el buit es va anar omplint.

Segur que en llegir-lo, o cantar-lo, més d'un va vessar alguna llagrimeta. Molt bonic.

Marta

és no saber la música, la tonada amb què cal ser cantada. Perquè suposo que poder col·locar notes als teus versos li donaria un encís especial. Diferent.

És un poema o cançó on es reflecteix clarament la consciència del pas que dones. Deixar un grup de gent, malgrat que a alguns d'ells i d'elles els continuïs veient, per iniciar una nova etapa. I això no és fàcil. Vull dir, acceptar que una època de la teva vida tanca les seves portes.

A mi, vés per on, aquesta cançoneta teva m'agafa en un moment dolç. T'ho explicaré ben breu. A principis de l'any passat (2004) em va trucar una antiga companya d'escola, a qui feia vint-i-cinc anys que no veia i de qui no tenia notícies.

El motiu? Que un parell de companyes que encara es trobaven de tant en tant havien decidit localitzar a tota la gent que anàvem junts a escola (estic parlant de l'època en què es feia EGB, BUP i COU) i organitzar un sopar. I ho van aconseguir! Entre nois i noies (bé: ara homes i dones) vam ser 58. En van faltar ben pocs!

Aquella nit va ser màgica. Especial. Però el millor va ser que algú va tenir la genial idea de crear una web. Una mena de fòrum com el que tenim aquí. I des del 7 de gener de 2004 (data d'aquell sopar) les nostres vides han fet un gir increïble.

Uns quants (no tots, és clar, perquè tothom té els seus horaris i obligacions familiars) ens hem trobat entremig de setmana, al vespre, per anar a fer una cerveseta. Ens hem trobat per fer un altre sopar. Ens escrivim mitjançant el fòrum i els qui ens hem retrobat de manera especial, mitjançant el correu privat. Els qui tocaven i formaven un grup, l'han refet, ja no per tornar a tenir il·lusions de tocar música de manera professional, però sí per passar-s'ho molt i molt bé. És una experiència que, encara ara, no sé si l'he paït del tot.

És genial!

Però bé, t'estic explicant la meva vida i no es tracta d'això, sinó de comentar-te el poema-cançó.

El missatge que reflecteixes és clar, i et felicito per saber-ho expressar de manera tan concisa. Només m'atreviria a dir-te que algunes rimes resulten un pèl forçades, però aquestes coses van a gust del poeta i, com t'he dit abans, suposo que ser llegit o ser escoltat amb la melodia corresponent, el deu fer canviar força.

Apa! Fins la propera.

Salut!

I endavant!

LLIBRE

primer que tot, et vull donar las gracies per els teus comentaris.
m'agradat, es nota molt la teva sensibilitat

En aquest poema mostres enyorança de l'etapa d'escola i es nota que ets conscient del pes del futur que has/heu d'assumir tots els que avanceu cap a una nova etapa jove/adulta. M'ha agradat!