D'eternitat... -per la Lilith-

quina meravella de poema!

Poques coses puc dir-te. És d'aquells poemes que se't queden clavats. Que et canvien la cara i la mirada que mida que avances vers a vers.

Excel·lent l'elecció del vers tan breu. Si més no, a mi em fan pensar en la fugacitat de la vida, del temps. Potser sense voler, m'arriben a transmetre la idea que tot passa, tad o d'hora. Les imatges són una altra meravella. Els ulls del cor, els mots amb accent de gel... perfecte.

Em sap greu per l'origen del poema. Tan de bo no l'haguessis hagut d'escriure mai. Però és realment una preciositat.

Poques coses puc dir-te tret d'entregar-te un barret, per la bellesa dels teus mots, ple de roses fresques i infinites.


Abraçadotes.


Salz.

siguin fredes i tinguin accent de gel, perduren i fan perdurar allò que les havia creat, ideat, rejuntat, somiat i escrit. I no em refereixo només a la musa: també vull incloure-hi l'autor o l'autora.

Sovint he parlat dels versos breus. Fan que el poema sigui àgil, i per això és relativament "fàcil" escriure'ls quan el tema és alegre, dinàmic o festiu, més apropiat per a un ritme àgil.

El tema, però, és ben profund, i per tant el mèrit afegit és aquest: dinamisme en les formes, profunditat en els continguts. Un èxit, sens dubte!!!

Tot ell és un constant anar i venir: ara més optimista, ara més pessimista. Una estrofa vull destacar, perquè al meu entendre sintetiza el missatge, la raó d'ésser de tot el poema. I sobretot perquè, també tot ell, és sensacional.

"Ets flama i foc.
Potser el poema
només és testament
d'absència,
però no, hi ha
les flors de
la teva presència
que només es
pot veure amb
els ulls del cor."

La Lilith perviurà en les paraules que ens ha llegat.

Gràcies per intervenir al blog de la Sandra Llabrés amb motiu del programa!! No cal dir que totes les paraules ajuden.

Una abraçada,

V.

que m'arriba bell, sincer, tendre i ple d'esperança en un futur desconegut però desitjat per aquell dia que el nostre rellotge de sorra decideixi desfer-se i ens retrobem per tornar a llegir tots els versos en veu alta.
Hi has posat molta emoció, i es nota.
Una abraçada

és genial. No sé si la coneixies a l'Olga però els teus versos la retraten amb fidelitat.
Gràcies per escriure aquests versos tan bells.

;-)

M' agradat molt, de lo millor que he trobat per aqui. Felicitats! Et mereixes la millor nota.

tot és passatger i llegir poemes ens retorna a la realitat i a cops a la nostàlgia de que el temps passat no torna.
Petons