Desvestida samarreta

La Fanny la lluïa tan tan tan sexyment aquella samarreta tan tan tan ajustada que...

-No és de roba! Està tatuada!

Quan el client de torn se n'adonava encara s'engrescava més. I s'abocava, embogit, als mugrons de pits generosos que no canviarien a color carn, sinó que es mantindrien fúcsia viu amb un fi fi fi finíssim estampat de gambetes a la brasa. S'hi arrapava amb frenesí amb el múscul desitjós més tòrrid que la menja dibuixada. La Fanny, per acabar-ho d'adobar, feia moviments exageradament sinuosos, atrevits, insistents i anorreadors de res que no fos direccionat a l'obtenció de clímax superlatius. Deia, gemegosa, marcant les esses:

-El tacte de samarreta és el tacte de pell i el tacte de pell és el tacte de samarreta.

Ho podia expressar en uns quants idiomes i en esperanto. El negoci era el negoci.

I esclafia a riure, cosa que posava encara més a l'acompanyant.

Aquella frase els la deixava anar abans de fer-los saber la tarifa, que era arxielevada...com, sí, aquella altra 'cosa'.

Després el client voldria descobrir si la resta de peces tèxtils eren o no eren certes. Equivaldria a més excitació i extres que s'afegirien al cost final. I més rialles de la dona més demanada del club Fulanbulisme: la Fanny Sexyrreta.