Desvario a altes hores de la matinada...

Torrent de sensacions i emocions…
tinc el cap a vendre
i el cor?
aquest fa temps que ja no sé per on para…

[el ratolí parpellejant sobre la pantalla en blanc
m'incita a amollar tot el que porto a dins]

Potser serà el millor...
però
són tantes coses que es mesclen
i es confonen…

Aquests dies han estat especials…
molta cosa per fer,
molt poques ganes de fer-la,
massa temps per pensar,
per tenir-te present,
per adonar-me de la teva mancança,
per descobrir que t'enyoro,
que em fas falta…

En el silenci i la foscor de l'habitació
recordo
(a estones imagino)
moments viscuts,
mirades furtives,
que es creuen amb el no-res;
mirades indiscretes
sorpreses i desviades a l'instant,
sentint com la cara em crema
de la vergonya;
tímids somriures, que amago com puc...

tot per dissimular...
la pregunta és: dissimular el què?
suposo que els meus sentiments
suposo que dissimulats
no tinc perquè admetre'ls...
deu ser això...

haig de reconèixer que tens
alguna cosa especial...
no sé el que,
però, sigui el que sigui,
sempre aconsegueix embadalir-me
distreure'm
fer-me volar
en un món de "possibles"
que sé que mai seran....

apa, ja n'hi ha prou de desvariar
almenys per avui
demà hi ha moltes coses per fer
per viure,
per gaudir,
per aprendre...
però primer cal anar-se'n a dormir...