Desvalgut

no facis res dolent...

Pots sentir-te desvalgut , en alguns moments. Però pensa en la facultat prodigisa que tens per a escriure ( per a mi la voldria ) i pensa també en tots els amics i amigues que tens aquí en aquesta gran família de Relats.
Una forta abraçada, amic Sergi ! ÀNIMS !!!

Llegir un relat teu d’aquest caire sempre m’entristeix, i aquest especialment, tenint en compte la data en que ha estat publicat. Tot i així, diria que no estàs desvalgut, Sergi. Pots sentir-te desvalgut, però en realitat no ho estàs; tens un esperit de superació envejable i un coratge davant l’adversitat que ja el voldríem molts. No, no, ni se t’acudeixi abaltir-te. Endavant i força poeta, per molts anys!

el teu escrit em fa mal. Imagino, a través de les teves paraules, aquesta solitud temerosa que comporta sentir-se apartat. En tot cas, et dic que com a poeta no estàs desvalgut, tens garra i profunditat, ets un artista sensible i gran. Una abraçada

a

Estàs desvalgut? Escriu, escriu i camina. Abans d'ahir vaig caminar pel centre de L'Hospitalet, per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Major, l'impressionant carrer Xipreret, el carrer Barcelona, la Rambla Just Oliveres, el carrer de les Roselles, Rossend Arús etc. És bestial caminar, descobrir, deixar-te endur amb les finestres obertes i veuràs com les formigues dels peus esdevindran suor contenta. Descansa i fes unes braves a la terrassa del Casino. La depressió esdevindrà passió. Una abraçada"

aleix