Destrucció natural

Un relat de: Corb

Les mines titàniques atzur enllà,
devoren irades esquelets d'argent.
Entre rocs efímers de l'endemà
xisclen les llàgrimes de ferro roent.

Ningú recorda les plomes del cucut,
hoste habitual de l'enyorat turó.
Ara regnen corbs de la polució,
que habiten en el fons d'un llarg embut.

Quantes tones de metall vomitarà
abans que els corcs la devorin per complet?
Vaixells carregats, creuaran per l'estret

que l'etern gelós sempre mossegarà.
Cru desprestigiat escombrava el vent
de les fàbriques folles cercant l'argent.


Comentaris

  • geometrie auf achse[Ofensiu]
    allonsanfan | 14-08-2005 | Valoració: 10

    pq la nuesa dl turó no l pot fr + bell¿?

    La nuesa s la qualitat d no estar cobert, l turó s una elevació q no arriba a muntanya i la bellesa s massa subjectiva pr donarne una definició q no s qdi curta.

    N aqet relat jo he entès q fas una alegoria a la industrialització bàrbara, la deshumanització dl medi, entre d'altres.

    Quan estàs al carrer i entres a un local on hi ha aire condicinat q fa q no la notis i estàs la mar d b a la frequeta, oi q no penses n la quantitat d mal q s'està fent al medi¿?

    A part d la crítica al teu eix, et qda bastant b la rima pro desuneixes una estrofa q no qda gaire bonica.

l´Autor

Foto de perfil de Corb

Corb

11 Relats

18 Comentaris

13853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Plomes blanques són entintades,
mentre l'onatge és escoltat només pels raïls del tren.
Nosaltres.
Esclaus d'una imatge,
que no veurem mai.

-Li queden matins per perdre a un dormilega qualsevol?