Destral Blanca

moltes vegades aquest poema. No sé que té que m'atreu
... és aquest desig que tenim de connectar amb els altres…, trobar la manera (aquesta destral blanca) que travessa la ignorancia. Perquè destral blanca… per la puressa del material o la puressa del sentiment? profund i suggerent.
Gràcies pels poemes i també pel comentari.
mjesus

Hola:-)
Déu n'hi dó gypsy,
per fi he tingut temps de remenar entre els teus poemes. Aquest em recorda un esperit semblant a l'altre que et vaig comentar. Hi veig una voluntat de puresa (potser m'equivoco), també admiració, i voluntat de comunicació. Tot plegat lligat amb versos molt bonics, especialment "descobriré el teu desencís inexplorat","els teus miratges de somnis blaus" i "trobaré la destral blanca/ que esquartera silencis" (te la demanaria, però la vull trobar jo, i després usar-la i usar-la).

De moment la destral m'ha tret per uns moments de la meva mirada de gel i m'ha fet trencar el meu silenci.

Un petó fort.

Aleix.

...que els poemes no són "el meu fort" també n'he escrit algun. I de vegades en llig d'altres, com aquest mateix, que arriben a l'ànima.

PS. No tinc res en contra de la poesia -ni dels poetes, per suposat!-. No sóc massa partidari però, d'escriure amb "renglons curts"(massa trascendental) El meu és l'humor, la ironia, mesclat amb l'erotisme.

Molta salut i molta rebolica!

com tot el que escrius. Tots voldriem esquarterar el silenci...quan es torna un mal company...
Gràcies per les teves paraules i per escriure tan bé. 1petó. ESPIRAL.

Trobar la destral blanca q esquartera silencis....

De veritat es magnific el q escrius... moltes felicitats...

Gracies per les teves paraules..
Una abraçada...

...perke escrius molt bonic!!!

Et segueixo llegint
pere

que esquartera però no mata... que obre camins en la selva, que talla temors, obertura de llum i pors, que traspassa horitzons massa assequibles, que transgredeix línies divisòries massa prudents, que rebenta pàtries i idiomes sagrats i concrets, que dibuixa noves geografies sense mapa, que talla venes de rutina i traspassa el so de veus covardes...
Ets una DESTRAL BLANCA, esmolada, amb llavis de petons quasi mortals de DAMA de la poesia!
Una abraçada!

Els teus escrits i les teves "intervencions" al fòrum poden tenir doble o més lectures: per una banda, hi ha seducció implícita i per l'altra costat, s'amaguen petits fragments de veritat -o no-, personal i intransferible, darrera de l'artifici i el truc. De totes maneres la meva "visió" és subjectiva i oberta a corregir-se; si m'ho permets dir-te, hi ha un component -crític- de pervers fetitxisme social, implícit... al final, però, entreveig una ironia sobre la pèrdua d'innocència en una societat on diversos arquetips són acceptats sense plantejar-se una possible revisió. Discorres entre un esteticisme i un sentit de l'humor més proper al sarcàstic que a l'irònic i al romàntic, encara que sense eludir en cap moment la consciència crítica i feminista de la qual, suposo, provenen.

Dubtaria molt que no trobessis la "Destral Blanca..."

Felicitats i fins un altra,

Mon Pons

teves claus besades volaran cap a mi

No t'havia llegit mai encara i he descobert un poema ple d'imatges i sentiment que m'ha agradat moltíssim. Et seguiré llegint!

gràcies per comentar-me

Besets

Anna

.....que esquartera silencis...aclaparadora imatge. fantàstic