DESTÍ O CASUALITAT

Un relat de: Alromat
DESTÍ O CASUALITAT

El metro ja feia sonar el senyal de tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. Ho va aconseguir per un segon. Va pujar i les portes al tancar-se gairebé li van enganxar la motxilla . Va quedar-se dret agafat a una barra. Va fixar-se en un noi al seu costat que semblava estranger i anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Cinc minuts després, quan el metro s'acostava a l'estació d'Arc de Triomf, va notar una sacsejada estranya i es va adonar que anaven a massa velocitat.
Llavors en una corba que feia el túnel tot va passar molt ràpid. El vagó es va començar a inclinar cap a un costat. Mentre ell intentava agafar-se amb les dues mans a la barra, la gent va començar a caure i a rodolar per terra.
Finalment després d'haver descarrilat, el vagó es va tombar de costat completament, enmig d'un gran soroll i mentre els següents vagons també anaven caient.
Ell va caure enrere i quan va sentir un impacte molt fort a l'esquena es va desmaiar del dolor que va notar.

Quan es va despertar era en un hospital envoltat de metges i enfermeres que anaven amunt i avall, enfeinats per atendre tots els ferits que havien arribat a l'hospital.
Va intentar moure's però es va adonar que no sentia les cames ni l'esquena. Només podia moure el cap i els braços.
Una enfermera es va acostar i li va dir que es tranquilitzés i que descansés.

Al cap d'uns dies, encara era a l'hospital i havia rebut dues notícies. Una era que havien mort 40 persones en l'accident de metro.
L'altra notícia era que mai més tornaria a caminar. Tenia tres vèrtebres aixafades que li impedien la mobilitat i tampoc el podien operar. Havia de fer-se a la idea i adaptar-se a una nova vida.

Deu anys després de tot allò, era a casa seva, totalment adaptada per minusvàlids, veient les notícies a la televisió. Van sortir imatges d'un accident de tren a França, on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor pels mals records que li portaven aquelles imatges i va anar amb la seva cadira de rodes a agafar un llibre per llegir una estona.



El metro ja feia sonar el senyal del tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. No ho va aconseguir per un segon. La porta es va tancar just davant seu i va haver d'esperar el següent metro.
Quan va pujar-hi, es va quedar dret i de seguida va fixar-se en una noia que era prop seu que anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Quan van arribar a l'estació de Plaça de Catalunya, el metro va quedar-se aturat a l'estació uns quants minuts.
Finalment, per la megafonia els van comunicar que el servei de metro quedava interromput a causa d'un accident a l'estació d'Arc de Triomf. Els van fer baixar a tots i van dir que busquessin altres alternatives per acabar el seu viatge.
Quan va baixar del metro la noia del mapa se li va acostar i li va preguntar, mig en italià mig en castellà per la localització d'un hotel. Ell coneixia aquell hotel i li va dir a la noia que sortissin al carrer perque no era gaire lluny i l'acompanyaria.
Van anar per la Ronda de Sant Pere cap a Plaça Urquinaona mentre anaven presentant-se amb la noia. Ell li va preguntar si venia de vacances i ella va dir que sí i que venia sola. Ell es va oferir a fer-li de guia turístic per la ciutat cosa que ella va acceptar encantada.
Al girar per pujar cap a Gran Via van començar sentir i veure un munt de sirenes de cotxes de bombers i d'ambulàncies. Va pensar que potser tot allò tenia a veure amb l'accident del metro.
Va acomiadar-se de la noia a la porta de l'hotel on ella li va agrair que l'acompanyés fins allí. Van quedar per l'endemà a la tarda per acompanyar-la a veure alguns llocs de la ciutat.
Tots els dies que la noia va estar a Barcelona es van estar veient i quan va arribar el dia de marxar es van intercanviar els números de telèfon.

Al cap d'uns mesos va ser ell el que va anar a veure-la a Milà on vivia ella i llavors va ser ella la que va fer-li de guia i el va portar a veure els millors llocs de la ciutat. A més en aquells dies junts a Milà van començar una relació i van decidir que ell es traslladaria a viure amb ella.

Deu anys després de tot allò, eren a casa seva a Milà, veient les notícies a la televisió juntament amb els seus dos fills: una nena de sis anys i un nen de quatre. Van sortir imatges d'un accident de tren a França on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor perque els seus fills no veiessin aquelles imatges terribles i va recordar l'accident que hi va haver al metro de Barcelona el dia que va conèixer la seva dona.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: