Cercador
DESTÍ O CASUALITAT
Un relat de: Alromat- Compartir:
DESTÍ O CASUALITAT
El metro ja feia sonar el senyal de tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. Ho va aconseguir per un segon. Va pujar i les portes al tancar-se gairebé li van enganxar la motxilla . Va quedar-se dret agafat a una barra. Va fixar-se en un noi al seu costat que semblava estranger i anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Cinc minuts després, quan el metro s'acostava a l'estació d'Arc de Triomf, va notar una sacsejada estranya i es va adonar que anaven a massa velocitat.
Llavors en una corba que feia el túnel tot va passar molt ràpid. El vagó es va començar a inclinar cap a un costat. Mentre ell intentava agafar-se amb les dues mans a la barra, la gent va començar a caure i a rodolar per terra.
Finalment després d'haver descarrilat, el vagó es va tombar de costat completament, enmig d'un gran soroll i mentre els següents vagons també anaven caient.
Ell va caure enrere i quan va sentir un impacte molt fort a l'esquena es va desmaiar del dolor que va notar.
Quan es va despertar era en un hospital envoltat de metges i enfermeres que anaven amunt i avall, enfeinats per atendre tots els ferits que havien arribat a l'hospital.
Va intentar moure's però es va adonar que no sentia les cames ni l'esquena. Només podia moure el cap i els braços.
Una enfermera es va acostar i li va dir que es tranquilitzés i que descansés.
Al cap d'uns dies, encara era a l'hospital i havia rebut dues notícies. Una era que havien mort 40 persones en l'accident de metro.
L'altra notícia era que mai més tornaria a caminar. Tenia tres vèrtebres aixafades que li impedien la mobilitat i tampoc el podien operar. Havia de fer-se a la idea i adaptar-se a una nova vida.
Deu anys després de tot allò, era a casa seva, totalment adaptada per minusvàlids, veient les notícies a la televisió. Van sortir imatges d'un accident de tren a França, on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor pels mals records que li portaven aquelles imatges i va anar amb la seva cadira de rodes a agafar un llibre per llegir una estona.
El metro ja feia sonar el senyal del tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. No ho va aconseguir per un segon. La porta es va tancar just davant seu i va haver d'esperar el següent metro.
Quan va pujar-hi, es va quedar dret i de seguida va fixar-se en una noia que era prop seu que anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Quan van arribar a l'estació de Plaça de Catalunya, el metro va quedar-se aturat a l'estació uns quants minuts.
Finalment, per la megafonia els van comunicar que el servei de metro quedava interromput a causa d'un accident a l'estació d'Arc de Triomf. Els van fer baixar a tots i van dir que busquessin altres alternatives per acabar el seu viatge.
Quan va baixar del metro la noia del mapa se li va acostar i li va preguntar, mig en italià mig en castellà per la localització d'un hotel. Ell coneixia aquell hotel i li va dir a la noia que sortissin al carrer perque no era gaire lluny i l'acompanyaria.
Van anar per la Ronda de Sant Pere cap a Plaça Urquinaona mentre anaven presentant-se amb la noia. Ell li va preguntar si venia de vacances i ella va dir que sí i que venia sola. Ell es va oferir a fer-li de guia turístic per la ciutat cosa que ella va acceptar encantada.
Al girar per pujar cap a Gran Via van començar sentir i veure un munt de sirenes de cotxes de bombers i d'ambulàncies. Va pensar que potser tot allò tenia a veure amb l'accident del metro.
Va acomiadar-se de la noia a la porta de l'hotel on ella li va agrair que l'acompanyés fins allí. Van quedar per l'endemà a la tarda per acompanyar-la a veure alguns llocs de la ciutat.
Tots els dies que la noia va estar a Barcelona es van estar veient i quan va arribar el dia de marxar es van intercanviar els números de telèfon.
Al cap d'uns mesos va ser ell el que va anar a veure-la a Milà on vivia ella i llavors va ser ella la que va fer-li de guia i el va portar a veure els millors llocs de la ciutat. A més en aquells dies junts a Milà van començar una relació i van decidir que ell es traslladaria a viure amb ella.
Deu anys després de tot allò, eren a casa seva a Milà, veient les notícies a la televisió juntament amb els seus dos fills: una nena de sis anys i un nen de quatre. Van sortir imatges d'un accident de tren a França on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor perque els seus fills no veiessin aquelles imatges terribles i va recordar l'accident que hi va haver al metro de Barcelona el dia que va conèixer la seva dona.
El metro ja feia sonar el senyal de tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. Ho va aconseguir per un segon. Va pujar i les portes al tancar-se gairebé li van enganxar la motxilla . Va quedar-se dret agafat a una barra. Va fixar-se en un noi al seu costat que semblava estranger i anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Cinc minuts després, quan el metro s'acostava a l'estació d'Arc de Triomf, va notar una sacsejada estranya i es va adonar que anaven a massa velocitat.
Llavors en una corba que feia el túnel tot va passar molt ràpid. El vagó es va començar a inclinar cap a un costat. Mentre ell intentava agafar-se amb les dues mans a la barra, la gent va començar a caure i a rodolar per terra.
Finalment després d'haver descarrilat, el vagó es va tombar de costat completament, enmig d'un gran soroll i mentre els següents vagons també anaven caient.
Ell va caure enrere i quan va sentir un impacte molt fort a l'esquena es va desmaiar del dolor que va notar.
Quan es va despertar era en un hospital envoltat de metges i enfermeres que anaven amunt i avall, enfeinats per atendre tots els ferits que havien arribat a l'hospital.
Va intentar moure's però es va adonar que no sentia les cames ni l'esquena. Només podia moure el cap i els braços.
Una enfermera es va acostar i li va dir que es tranquilitzés i que descansés.
Al cap d'uns dies, encara era a l'hospital i havia rebut dues notícies. Una era que havien mort 40 persones en l'accident de metro.
L'altra notícia era que mai més tornaria a caminar. Tenia tres vèrtebres aixafades que li impedien la mobilitat i tampoc el podien operar. Havia de fer-se a la idea i adaptar-se a una nova vida.
Deu anys després de tot allò, era a casa seva, totalment adaptada per minusvàlids, veient les notícies a la televisió. Van sortir imatges d'un accident de tren a França, on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor pels mals records que li portaven aquelles imatges i va anar amb la seva cadira de rodes a agafar un llibre per llegir una estona.
El metro ja feia sonar el senyal del tancament de les portes. A l'andana ell va córrer per aconseguir pujar abans no es tanquessin. No ho va aconseguir per un segon. La porta es va tancar just davant seu i va haver d'esperar el següent metro.
Quan va pujar-hi, es va quedar dret i de seguida va fixar-se en una noia que era prop seu que anava amb una maleta i mirant un mapa de Barcelona.
Quan van arribar a l'estació de Plaça de Catalunya, el metro va quedar-se aturat a l'estació uns quants minuts.
Finalment, per la megafonia els van comunicar que el servei de metro quedava interromput a causa d'un accident a l'estació d'Arc de Triomf. Els van fer baixar a tots i van dir que busquessin altres alternatives per acabar el seu viatge.
Quan va baixar del metro la noia del mapa se li va acostar i li va preguntar, mig en italià mig en castellà per la localització d'un hotel. Ell coneixia aquell hotel i li va dir a la noia que sortissin al carrer perque no era gaire lluny i l'acompanyaria.
Van anar per la Ronda de Sant Pere cap a Plaça Urquinaona mentre anaven presentant-se amb la noia. Ell li va preguntar si venia de vacances i ella va dir que sí i que venia sola. Ell es va oferir a fer-li de guia turístic per la ciutat cosa que ella va acceptar encantada.
Al girar per pujar cap a Gran Via van començar sentir i veure un munt de sirenes de cotxes de bombers i d'ambulàncies. Va pensar que potser tot allò tenia a veure amb l'accident del metro.
Va acomiadar-se de la noia a la porta de l'hotel on ella li va agrair que l'acompanyés fins allí. Van quedar per l'endemà a la tarda per acompanyar-la a veure alguns llocs de la ciutat.
Tots els dies que la noia va estar a Barcelona es van estar veient i quan va arribar el dia de marxar es van intercanviar els números de telèfon.
Al cap d'uns mesos va ser ell el que va anar a veure-la a Milà on vivia ella i llavors va ser ella la que va fer-li de guia i el va portar a veure els millors llocs de la ciutat. A més en aquells dies junts a Milà van començar una relació i van decidir que ell es traslladaria a viure amb ella.
Deu anys després de tot allò, eren a casa seva a Milà, veient les notícies a la televisió juntament amb els seus dos fills: una nena de sis anys i un nen de quatre. Van sortir imatges d'un accident de tren a França on sortien ferits que anaven treient del tren. Va apagar el televisor perque els seus fills no veiessin aquelles imatges terribles i va recordar l'accident que hi va haver al metro de Barcelona el dia que va conèixer la seva dona.