Cercador
Després
Un relat de: tardors- Compartir:
Vull trobar paraules
i és tan difícil.
Vull plasmar el que em passa,
i se'm fa tan feixuc.
L'Absència,
passada,
i la Por i l'Amor,
futurs,
es barrejen
en un remolí de confusió
donant pas
a la incertesa,
a la desorientació,
a l'estat apàtic
d'un intent de reflexió
inútil i escàs,
i conclous
que dins la teva
Racionaliat
NO trobes respostes,
de moment,
no n'has trobat cap.
I això,
et fa dubtar.
Comentaris
-
dubtar[Ofensiu]Dante | 18-09-2006 | Valoració: 10
no hi ha respostes , no dubtis,fer-ho, la dubta ens far patir...és quan actuam que som lliures per sempre¡¡
-
aquest dubte...[Ofensiu]Capdelin | 18-09-2006
aquest interrogant que ens acompanya tants moments del dia... propi de persones joves, inquietes i perfeccionistes... tot el contrari d'aquells que estan en un estat de satisfacció, d'aparent felicitat eterna, acomodats en la repetició cada dia d'unes seqüències de vida apreses de memòria...
El dubtar ens fa patir, però també ens fa renovar-nos, evolucionar i canviar.
Una abraçada!
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28946 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/