Després de 5 mesos, segueixes present

Dia a dia m'adono de lo difícil que és aceptar,
veig que t'enyor massa i nosé si ho arribaré a superar...
Fa casi 5 mesos que no hi ets
i tot el que t'envoltava segueix al seu lloc, quiet.
La teva butaca està davora la finestra,
el balanci a la ximeneia i nigú protesta,
tot segueix igual menys una cosa
faltes tu dient on es posa...
Ja no hi ets per contar-me historietes,
mai més sentiré una de les teves batelletes...
Tenc por de mai entendre perquè va passar.
tenc por de mai deixar-te d'enyorar...
Avui almenys puc treure llàgrimes
per això escric aquestes pàgines,
nosé si realment em sents
nosé si realment m'entens...
Pot ser na Laura tengui raó i allà estàs millor
pot ser desde llavors els teus ulls han recuperat la seva brillor
no ho se, tampoc m'importa
cada dia t'enyor més i més tanco la porta...
No vull estimar a nigú
no vull tornar a sufrir com ho faig ara per tú.
Ara t'havia aconseguit, m'aceptaves!
ara que et tenia amb jo, ara que m'estimaves..
ara és quan has hagut de partir
ara és quan a mi m'agradaria fugir...

Enyor aquells diumenges dins sa caseta
jo fent deures i tu asseguda, calladeta..
no feies renou per por de molestar-me
ni tan sols per ajudar-te gosaves cridar-me
miraves el foc i et balancejaves
de tan en tan et giraves i em miraves
somreies i suspiraves
suposo que en moments així orgullosa et posaves..
Record aquell dia camí del banyo
vares veure un esclatasang i amb il·lusió volgueres agafar-lo
jo sabia que es papà l'havia col·locat
però mai oblidaré la cara que feres pernsant que l'havies trobat...
Va ser un moment inolvidable
com aquells en que amb tots eres amable...

M'agradaria anar-te a veure, però tenc por
voldria dir-te el que sento, però tenc por
no m'agrada parlar amb una pedra
odio pensar que estàs dins ella...
Recordo aquella maleïda caixa a la que et van ficar
recordo el mal que vaig sentir en veure-la passar
però pitjor va ser quan posaven el ciment
l'última palada.. va ser com si se m'aturàs la ment...
i el funeral? uff pitjor encara
va ser on a la teva mort vaig fer cara..
T'enyoro tant padrineta meva
tu...eres...meva...
ajuda'm a tirar endavant
ajuda'm a aceptar-ho i poder seguir caminant...