Despertar...

Obres els ulls,veus foscor,al teu cos l'envaeix la por. Riiiing,sona el despertador,un altre dia igual. Estaves dormint embolicada de records plens de teranyines,no creus que ja és hora de fer neteja? Vinga,endavant,omple't de fúria i deixe-ho anar,ja fa massa temps que plores en silenci.parla... Tens raó ànima, mica en mica he anat fent bocinets de mi, deixant enrere amics i família, evadint-me del món, creant una habitació on tan sols hi sóc jo. No volia veure mes enllà, em feia mal la realitat, veure que d'un dia a l'altre la gent se'n va,que avui diuen negre i demà és blanc, que la mort s'enduu aquells qui mes estimes sense demanar-te perdó, que tot està ruixat amb dolor... però tens raó, ja és hora d'afrontar les pors. La vida no és un joc fàcil, has de perdre moltes vegades per aprendre a guanyar, i ningú vindrà a ajudar-te, és un camí que has de fer sol, tan sols tu tens la clau que t'obrirà mica en mica aquelles portes que creies tancades i que tot i tenint la clau et faltava la força per seguir endavant. Avui he despertat, afrontaré els problemes amb un somriure i les pors amb un crit capaç de fer ressò en les muntanyes mes altes i quedar-se allà per no tornar... Avui tornaré a creure en mi.