despertar

Va obrir els ulls a poc. La llum entrava entre els plecs de la persiana. Va mirar el despertador de la tauleta de nit i va veure que encara era d'hora. Però no tenia més son. L'havia despertat una sensació inquietant que li recorria tot el cos. Es va asseure al llit, nua i va tombar el cap. El va veure allà, dormint abraçat al coixí, també nu. Va esbossar un somriure de tristor i el va observar durant uns segons. Quan temps feia que no feien l'amor? Dormien nus, en un mateix llit, amb el contacte de les seves pells, frec a frec, però res de tot això els despertava l'instint sexual, ni les ganes de passar una nit abraçats, fent l'amor, compartint instants i sospirs.

Ja no l'estimava, n'era plenament conscient. I ho sabia perquè l'havia estimat molt. Ja no sentia la necessitat d'estar amb ell, ni les ganes d'abraçar-lo i dir-li com l'estimava. No li feia nosa la seva presència, s'havia acostumat a ell, no la molestava trobar-lo a la cuina a l'hora d'esmorzar, ni veure'l al sofà quan arribava a casa. Però ja no l'estimava. Ja no l'esperava per sopar, ni l'ajudava a nuar-se la corbata abans de sortir de casa. Ja no anava al supermercat per comprar el que més li agradava per preparar un sopar especial. Ja no el trucava a mitja tarda per dir-li que plegaria tard. Ja no esperava que ell es fiqués a la dutxa per despullar-se i ficar-s'hi amb ell. Ja no encenia la llar de foc i llegia esperant que ell arribés i fessin l'amor. Però tampoc feia l'amor amb ningú més. I sospitava que ell vivia la mateixa situació. No volia estar amb ningú que no fos ell, però no aconseguia sentir res que li despertés la passió i el desig.

Va entrar al bany i es va mirar al mirall. Es va mirar fixament als ulls i no hi va veure res. Buidor, manca de sentiments, manca de tristesa o alegria, res. Es va passar la mà per la cara. Encara tenia la pell suau, el nas cobert de pigues i les pestanyes llargues. Era bonica, i ho sabia. Però els seus ulls havien perdut qualsevol espurna de vitalitat o decepció. Es va ficar a la dutxa i va fer girar la clau de l'aigua. Deixava que el raig l'anés amarant lentament, que les gotes regalimessin pels seus cabells. Sabia que tenia tot el temps del món, perquè sabia que encara que ell es despertés, cap instint ni emoció el mouria a ficar-se dins la dutxa amb ella. Esperaria que ella sortís i entraria després, pensant potser, com n'és de trist viure amb algú a qui no estimes.