DESPERTAR AL MAR

Un relat de: Alromat
DESPERTAR AL MAR

El sol li queia sobre la cara. Acabava de despertar-se però no podia obrir els ulls. La llum el molestava i a més tenia un mal de cap terrible. Sentia el crit d'unes gavines que volaven uns quants metres damunt seu.
Uns segons després va aconseguir obrir una mica els ulls i va intentar moure's una mica girant-se cap a un costat. Llavors va descobrir que tot el cos li feia mal, com si li haguessin donat una pallissa.
Va allargar el braç dret i va tocar amb la mà una paret. Va girar el cap en aquella direcció i va fixar-se en allò que tocava. Semblava fusta.
Fent un gran esforç va aconseguir incorporar-se. Llavors va adonar-se d'on era. Estava dins d'una barca. Una d'aquelles barquetes per anar a pescar o a remar. Què hi feia allà dins? Com hi havia anat a parar? No ho recordava.
Va mirar endavant i només hi veia el mar i més enllà l'horitzó on els blaus del mar i el cel es barrejaven i es confonien.
Va girar la vista cap a un costat i hi va veure una inmensa extensió d'aigua. Va girar el cap en l'altra direcció i hi va veure una petita illa molt aprop. Ni rastre de cap persona.
Llavors va començar a pensar i a intentar fer memòria. Que hi feia en aquella barca al mig del mar? Com hi havia arribat? Quanta estona portava dormint dins la barca?
I si havia sobreviscut a algun accident? No recordava haver agafat cap vaixell ni cap avió en les últimes hores però potser tenia amnèsia i no podia recordar-ho. Li va agafar por en pensar que estava sol al mig del mar sense que ningú el pogués ajudar.

Es va acabar d'incorporar per intentar seure dins la barca. Li va costar i va sentir punxades de dolor per tot el cos, especialment al cap, però ho va aconseguir.
Un cop va estar assegut va començar a remar amb les mans per arribar a l'illa que veia bastant aprop. Quan va arribar va posar-se dret i va baixar de la barca però va ensopegar i va caure de cara a la sorra. Es va fer molt mal i va estar un parell de minuts immòbil a terra abans d'incorporar-se.
Llavors va girar el cap en la direcció oposada al mar i va veure pins, i darrere d'aquests una construcció que semblava una casa o alguna mena de magatzem.
Va començar a caminar en aquella direcció. No hi havia ningú pels voltants i això el va fer pensar en quina hora devia ser. No portava rellotge com gairebé sempre.
Quan era a pocs metres de distància d'aquella edificació ja va adonar-se que no trobaria ningú perque estava tancada i abandonada.
Va decidir donar la volta a l'edifici i veure que hi havia a l'altre costat. Esperava poder trobar rastre de presència humana.
Mentre estava rodejant l'edifici va notar que alguna cosa es movia dins la butxaca del pantaló. Era com si alguna cosa vibrés,... És clar!!! El mòbil!!!
Com podia ser que no hi hagués pensat? Va ficar-se la mà a la butxaca i va treure el telèfon. Abans de despenjar va mirar la pantalla i va veure que quedava molt poca bateria i que qui l'estava trucant era la seva mare.
Llavors va despenjar:
-Si?
-Fill? On ets? Has vist quina hora és?
-No,no ho sé.
-Són les deu del matí!! I encara no has tornat a casa ni m'has avisat que vindries tan tard.....
El mòbil va apagar-se. La bateria va acabar-se.
Però llavors va recordar-ho tot. El iot. La festa. L'alcohol. El foc. La gent saltant al mar per escapar de les flames.
No sabia que havia passat amb tots els altres però ell estava sol en aquella petita illa on hauria d'esperar que aparegués algú. Si és que algú el buscava....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: