¡Desperta, Ferro! Reclamació al BBVA, per l'ús del català. (I torna).

RECLAMACIÓ AL BBVA, PER L'ÚS DEL CATALÀ. (I TORNA).

Ja fa molt de temps que estic demanant al banc BBVA que utilitze el català (o valencià, que és el mateix) a tots els nivells en les seues oficines del País Valencià (i de Ses Illes, si és que no ho fa encara). Més en concret, els he repetides vàries vegades que m'agradaria poder llegir, en la meua llengua, alguns dels cartells i fullets de publicitat que hi ha en la seua sucursal de Sueca.

Aquest desembre passat creia haver estat a punt d'aconseguir-ho, perquè m'havien dit que els cartells ja els tenien encomanats, i que els penjarien només arribassen. Ara estem en febrer, i encara no els exhibeixen al públic. (Encara que crec que, físicament, sí disposen d'ells a les seues dependències).

Seguidament us adjunte la carta de reclamació que he enviat al BBVA. En ella trobareu més detalls sobre el cas. L'adreça d'eixa entitat, per si voleu fer-los arribar també el vostre malestar, és la següent:

servicioatencioncliente@grupobbva.com

( O també, en segona instància: defensordelcliente@grupobbva.com )


Però abans de mostrar-vos la carta, m'agradaria explicar una altra cosa:

Fa poc, acostant-nos a les dates de Nadal, en el BBVA em digueren que, de moment, el fet d'utilitzar el català al País Valencià no representava una prioritat per a ells, perquè no percebien cap demanda dels valencians en aquest àmbit. Em van dir que Catalunya era diferent, perquè allí estan tots més conscienciats sobre eixa qüestió, i és patent la gran demanda social que hi ha respecte a la pròpia llengua.

També em comentaren que la meua petició referent al català es tractava d'un cas aïllat al nostre territori. Que, en la pràctica, no hi ha quasi gent a tot el País Valencià que els haja demanat això de posar els cartells en un idioma diferent del castellà-espanyol. Deien que jo era una excepció. Però que em tenien en compte, per suposat.

Llavors vaig contestar que, encara que no els ho hagués demanat ningú directament, resulta que el català (o valencià) és la llengua oficial del nostre país, juntament amb el castellà, i que, per tant, les dues es mereixen el mateix respecte, i un tracte idèntic. I que, encara que només fos per aquest motiu, ja haurien d'estar emprant la llengua pròpia del País Valencià des de fa molts anys, igual que succeeix a Catalunya.

La seua resposta va ser que el BBVA es guia estrictament per criteris socio-econòmics, i que els seus estudis de mercat no reflexen cap inquietud al nostre país sobre la recuperació i redreçament del català, o valencià. (SEMPRE, SEGONS ELS SEUS ESTUDIS).

De manera que ja ho sabeu. Si voleu que el BBVA i altres empreses ens tinguen en consideració, haurem de pegar més canya encara (si cap), i ser més reivindicatius a nivell pràctic i quotidià, del dia a dia. (Al carrer, a la feina, a les botigues, als hipermercats, als bars, als restaurants, als espais d'oci, al cinema...)

Una manera de fer-los entendre que els valencians sí que volem veure present la nostra llengua a tot arreu, seria, per exemple, anar a l'oficina del BBVA més propera (o a la del nostre banc o caixa habitual), i dir-los que volem que posen cartells també en català, a més dels que hi ha en castellà.

Com heu vist, jo ja ho fet i m'han pres com a un fenòmen poc menys que paranormal. Però, si comencem a exigir tots el mateix, per força deixaran de pensar que la meua reivindicació és una anomalia (o una anècdota curiosa) dins del sentir propi del nostre país.

Potser en el vostre cas també es facen de pregar. Però, si de veritat volem veure complides algunes de les nostres aspiracions, ens tocarà tornar a demanar-los-ho una vegada i altra, fins que ens facen cas. (A mi m'ha passat moltes voltes, i també em desanime. Però després em recupere, i torne a la càrrega).

En poques paraules: Haurem de ser tots uns pesats i uns incordiadors. (Com jo, ho reconec). Però no hi ha més remei. (¿Ens donen altra opció?). Si no volen accedir a la primera, hauran de fer-ho a la que fa deu, o cent, o mil. Però al final cediran. Estem en el nostre dret.

A més, ¿si el català (o valencià) és llengua oficial al nostre país, quin destrellat hi ha en reclamar que s'utilitze plenament a tot arreu? ¿No fan el mateix amb el castellà-espanyol? ¿Aleshores...?

Sueca, 6 de febrer del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.

(PODEU PUBLICAR O REENVIAR TOT AÇÒ, SI US ABELLEIX).

ACÍ TENIU LA CARTA QUE ELS HE ENVIAT ALS DEL BBVA.

Títol: Vull fer una reclamació sobre l'ús del valencià al BBVA de Sueca.
De: "Joanjo"
Data: Dijous, Febrer 16, 2006 5:45 am
A: servicioatencioncliente@grupobbva.com

Sueca, 3 de febrer del 2006.

Hola, em diuen Joanjo Aguar Matoses, i soc un client vostre de Sueca, del País Valencià. Vull fer una reclamació: Em sent discriminat per l'actitud que mostra el BBVA cap a la meua llengua (el català, o valencià, que és el mateix).

Ja fa molt de temps que estic demanant-vos que poseu en català alguns dels cartells grans i dels fullets de promocions i publicitat que teniu a les vostres oficines de Sueca, i de tot el País Valencià. I encara no ho heu fet.

La meua petició no és cap disbarat. Jo sé que disposeu físicament del material, perquè a Catalunya exhibiu coses en català des de fa molt temps, i no seria una gran despesa remetre part d'eixos cartells cap ací València, amb tal de penjar-los a totes les sucursals del nostre territori.

Us he fet arribar els meus desitjos repetidament, de diverses maneres, i aquest desembre, en el BBVA de Sueca em van dir que en poc de temps ja tindrien col·locats uns quants cartells en català.

Ara estem en febrer, i hui he passat per eixa mateixa oficina. He comprovat que encara no hi ha cap publicitat gran o fullet en la meua llengua, i m'he dirigit a la persona que està duent el tema en qüestió. D'ell no tinc cap queixa, perquè sempre m'ha atés molt bé i amb gran cordialitat, però m'ha explicat que l'assumpte estava cru. M'ha dit que de moment no podien posar els cartells en valencià, perquè ja ho havien intentat al Port de Sagunt (prop de València), i havien rebut sis o set reclamacions de persones que no volien veure res escrit en català al seu poble. Cosa que els ha obligat a retirar els cartells esmentats.

Ha afegit que, com el tema està una mica marejat, s'esperaran a que s'aprove el nou Estatut Valencià, i que, segons com queden amb la definició de la nostra llengua, en el BBVA faran el que estimen més convenient. Potser aleshores ja posaran els cartells en català, o en valencià, depenent de com s'acorde. M'ha dit.

DONCS BÉ, JO TAMBÉ VULL DIR-VOS UNA COSA: Ja estic fart de què es pose com a excusa el tema del nom (que si és català, que si és valencià...) per a continuar sense utilitzar la nostra llengua d'una forma normal i igualitària al País Valencià. A Catalunya sí que l'empreu en tots els àmbits, tant a nivell oral com escrit, així que us demane (altra vegada, i ja és la tercera o la quarta) que feu el mateix al meu país.

Jo, com a mínim, no intente marginar a ningú. Mai no he exigit que retireu tots els cartells que teniu en castellà. El que demane és que n'hi haja, TAMBÉ, en la llengua del meu poble.

Així com eixes poques persones del Port de Sagunt (amb poca sensibilitat i amb molta intransigència) s'han queixat per l'ús del català i els heu fet cas, jo també em queixe, però en sentit contrari. A veure si també em feu cas a mi, i a més gent. Ja estic cansat de què se seguisca la corrent als que pretenen dividir i exterminar la meua llengua, i que, per altra banda, se'ns margine i arracone a tots aquells que procurem viure tranquil·lament en català. Nosaltres no volem fer mal a ningú, però tampoc volem que se'ns faça mal a nosaltres, ni que se'ns tracte com a ciutadans de segona categoria.

Altres entitats financeres utilitzen la llengua pròpia del País Valencià des de fa temps, i no han tingut cap problema. Per exemple, a Sueca fa més d'un any que "Caixa Catalunya" posa els cartells en català i en castellà, i "La Caixa" igual, des de fa unes setmanes, i no han rebut cap queixa ni reclamació, segons tinc entés.

¿Per què amb el BBVA és diferent? ¿O per què tracta de manera diferent, i discriminatòria, unes reclamacions i altres? ¿Que la meua queixa no és igual de vàlida que aquelles del Port de Sagunt?

Espere que, d'ara endavant, les coses comencen a canviar. Perquè cada vegada em sap més malament tot el que està passant.

Joanjo Aguar Matoses