D'esma

...Però, com tu dius, si dues persones s'estimen perquè no s'ho diuen?? L'eterna cançó. Et passa una vegada i promets que no ho tornaràs a amagar. I et torna a passar. Ets incapaç de dir-li que l'estimes. Sentiments callats. Et preguntes el significat del seu silenci. Mirades angoixoses i expressives.
És un patir que et fa sentir viu però també molt desgraciat i rebutjat,...i en realitat ets estimat i no ho saps. Què injust, no té sentit!

molt maco! i, si aquestes paraules no surten? i si som conscients que és millor no dir-ho? si ho amaguem per no perdre? i si deixem que se'ns facin malbé endins...

Thalassa

Ràpid i concís. Tot això i molt més. Jo he viscut això, estimar una persona i que ella m'estimes, però tant l'un com l'altre érem incapaços de dir-ho. I aquelles mirades... i aquell sentiment de sentir-se tant idiota...
M'he sentit molt identificat en aquest poema.
una abraçada,
Jordi.