deslimitar-se riscant neguentropia

Un relat de: Urkc-Eduard
TENDRESITATS

Sols la seva presència em guaria
Igual que de desguaridora era sa absència.

Desamorava el meu desamor amatent
el vigia constant parpellejava a la fi
Arribant lliscant a ignots límits inconmensurables
De l'amor, la vida, el cos i l'ànima.

Ferides incicatritzables
truncaven la descircumscribció,
referents de dissipació s'estroncaven

Abastant l'inabastable
Deslliurant motlles
verbals i emocionals
desconceptualitzant conceptualitzacions


Trobant aquella clau despatronitzadora
desestructurant enaltidora
deslliurant així exigüitats vanes

Comentaris

  • Blaneses[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Aquesta frase: "De l'amor, la vida i l'ànima", és l'únic que he entés.
    Es nota que és un poema d'amor, on la teua amada, abasta en el centre del teu interior. I al final es jacta.
    Això és el que he entés en tot el poema.
    Tens un estil molt elevant, on hi ha paraules que no sé què volen dir......!!
    M'ho he llegit 40 vegades... je je... és que per a entrendre't........ vaja! i vaja!

    Perla de vellut