Desitg

Un relat de: amelie

Espero...
que no sentis com se m'accelera el cor cada cop que em mires,
que no notis com se m'eritza el pèl cada cop que - sense adonar-te - em toques...

Ja no podré evitar
d'enyorar aquells petons prohibits - que no s'arribaren a fer mai- ,
aquelles carícies amagades...

I penso,
en les mirades silencioses,
en les paraules forçades...

I et penso,

No saps com et penso.

Comentaris

  • Bones![Ofensiu]
    Arbequina | 11-06-2006 | Valoració: 8

    M'he decidit a llegi-te un tercer poema i m'he trobat altre cop amb el tema amorós. És una constant d'inspiració? En aquest descrius molt bé l'escenari darrera el teló de la mirada.
    M'agrada, sobretot, el "et penso..."
    Un error, però, el títol (i no només perque s'escriu desig), sinó per que trobo que molts d'altres li escaurien millor al poema. Tot i que comprenc que el "et penso..." amaga un desig callat.

    Fins aviat.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63