Desitg

Un relat de: salsilvia
Mans invisibles es mouen per els cossos nus, estèrils de carícies opacs de llum, desitjosos de plaer.
Es mouen com serpents contornejant dins les més petites escletxes d' humitat que la pell traspua.
En cadascun dels moviments pausats, amorosos, els cossos inerts ,prenen vida.
Floreixen en cada bes que aferrissadament s'estampa en tots els racons ocults i prohibits.
Plany el desitg d'allargar la ma.
Comparteixen reduit remor d'esglais, gemecs i fam de vida.
Ara ja , només son dos cossos en aferrissada lluita per arribar més lluny, molt més..LLUNY.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer