Desirèe

Un relat de: allan lee
Avui la bulímica ha atacat a un altre intern. La víctima és un home de seixanta-tres anys, mecànic i lladre als seus anys productius, malalt sense cura- com tots els altres, com vosaltres, com jo- malcarat, perfumat, exhaust. Ella li ha clavat una forquilla a l’esquena. Aquí tenim l’equip de reanimació en ple entre taules i cadires, plats per terra, un guant de làtex que cau a la safata de sopa de mongetes amb un amable splatx. L’home crida i crida i algú li fot una pinya i calla, i després li treuen la forquilla i li fan unes primeres cures. La Desirée, a la seva, omplint-se les butxaques amb trossos de pizza, pa de pipes, bevent gaspatxo directament de la gerra, menjotejant carn rostida amb patates fregides i empassant per fer lloc al tomàquet, la crema de cacau, el pesto en potets individuals, rellepant plats d’hummus, escopint trossos de cogombre mig mastegat per engolir galetes, puré de carbassó i formatge, palets de surimi, tot alhora per no deixar-se res, rapinyant bossetes de quetxup, capses senceres de cereals amb vitamines, pots de samfaina, tappers de vedella amb bolets, barres de pa congelat. L’home perneja i ja no crida alt per por d’una altra bufa, i la gent s’enduu el dinar cap a les taules del fons de la sala, remugant. Mentre s’emporten el ferit cap a l’hospital d’emergència, la Desirée surt corrents, tentinejant per tot el que ha endrapat en vint segons i pel pes que transporta, i el menjador torna a la seva bullícia habitual, mentre un grup afamat de genetistes es llença a les pizzes, que acaben d’amuntegar en un extrem del buffet.

Comentaris

  • Recollones, redéu ...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-08-2012

    ...revint i retrenta vegades!!! m'he llegit la """desitjada"""'... Amb unes llagrimotes als ulls, producte de lectures amb intencions mitges brometes, mitges serioses. Perquè malgrat tota la ironia que cal, tot l'humor -i amor entrelínies- que has 'amuntegat' en aquest text breu... encara dius que no "et menges cap rosca" als concursos?
    Uns 'muacs' ara mateix, a una i altra galta, amb salut i rebolica!.

    PS. Me l'havia perdut.. (Tres cops de pit!)

  • Hola, guapa![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-05-2012

    Torno a visitar la Desirée, que ja la vaig visitar fa uns dies, i em vaig quedar tan impactada d'aquest personatge que vaig pensar que l'havia de pair.
    Avui, allan lee, no és pas que l'hagi paït del tot perquè, en fi, tot i la teva presentació força còmica i distesa, et vull dir que has retratat un personatge en la seva salsa, en la pròpia. I aquí, crec, rau el drama.
    Un problema aquest de la bulímia que s'instal·la en cossos que van cedint en pes de la mateixa manera o paral·lelament a com ho fan en la ment, una ment tocada per mil raons: socials, personals, laborals. Gent que en fet d'engolir menges de forma descontrolada i malaltissa pensa que trobarà l'elixir que calmi la seva ansietat, la seva nul·la autoestima, i mil coses més. Tema difícil d'arreglar aquest però no pas impossible. Sabem de molts casos on un s'ha guarit del tot. I, mentretant, es munten espectacles com el que tu ens descrius amb tanta fidelitat a la realitat que m'han deixat garratibada.
    Allan lee, ets una escriptora camaleònica, i aquest relat n'és una bona mostra.
    Petonitus dels bonitus,

    Mercè

  • Bulímica comentada amb gràcia...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2012 | Valoració: 10


    Noia, un relat fantàstic, imaginatiu i intens.

    M'agradat molt.

    M'he reincorporat després del neixement del Nil, el meu tercer net i vaig descobrint coses que m'agraden molt d'aquí i d'allà.

    Tens un estil personal admirable.

    Una abraçada.

    Gemma

  • molt bo![Ofensiu]
    Espiral | 27-03-2012 | Valoració: 10

    no porto molt temps a ARC i tampoc tinc molt temps per llegir tots els relats que m'agradaria, però avui n'he llegit dos teus (molt diferents) i m'he quedat amb ganes de llegir-ne més. M'agrada molt el teu estil, àgil, obert, esxpressiu...

    Encantada d'haver-te descobert.

  • Onofre | 27-03-2012 | Valoració: 10

    -Ep! -va dir-.
    Ja veus que torno a ser aquí.
    Sobre el piano, la cua,
    com un indi que saluda.

  • Gràcies.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-03-2012

    El teu comentari a La Pèrdua m’ha fet enrojolar. Què tenim els “artistes” que malgrat la timidesa i la modèstia sempre agraïm un elogi!. (O és que en el fons no som ni modestos ni tímids).
    Jo també em vaig alegrar de conèixer-te al dinar, i de que l’atzar em posés al teu costat. Saps que sóc un dels teus admiradors, des del principi. Ara, a més d’apreciar l’Allan Lee, aprecio la Sílvia Armangué. Doblement satisfactori. El gran mèrit de RC, a més de permetre’ns publicar els nostres petits o grans destil•lats - on ho faríem, sinó -, és convertir-nos en veïns d’una gran plaça pública que ens agermana en una gran família amb poques divergències i molts interessos comuns. Molt lluny del món empresarial editorial, amb les seves lluites de poder i els seus egocentrismes. Per això són tan valuoses les trobades, ens acosten físicament als que ja ens sentim propers intel•lectualment. Per la Bea i per mi conèixer tanta gent meritòria i amb aquella companyonia va ser una preciosa experiència.
    Fins un altre, si pot ser aviat. Una abraçada.

  • imaginari[Ofensiu]
    Onofre | 19-03-2012 | Valoració: 10

    Polits somnis de l’albada
    Preparen ja l’enlairada
    Sobre cristalls de gelada
    Fènix pren la remuntada

  • Bulímia verbal[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-03-2012

    Qui deia que l’Allan no sabia escriure relats divertits fins a l’explosió mucosa i llagrimal imprevista d’un sobtat atac d’hilaritat? Dinàmic, hiperbòlic, esborrajat, un relat que esdevé bulímia lèxica, acaparament verbal, una disbauxa controlada a bufes de tècnica literària superlativa.
    Ah! I m’encanten els homenatges que vas fent a Moebius a la bio.
    Una abraçada.

  • Insaciables[Ofensiu]
    franz appa | 18-03-2012

    Molt plàstic, un relat extremat que viatja als extrems del petit microcosmos que és una residència de malalts. malalt inguaribles, com en el fons , en l'extrem, ho som tots.
    Relment, uns e sent tip, però meravellat del teu talent narratiu que, aquest sí, no afarta ni embafa. I no és que siguem insaciables, sinó que tenim un paladar selecte...
    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

57 Relats

773 Comentaris

146427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com