Desig

He passajat mil cops pels teus relats, rellegint cadascun d'ells i recordant moltes vivències, al seu costat. Serà cert que tenim una vida paral·lela com diguerem aquell dia, ho recordes? I mira que devem estar ben lluny...

Quan he llegit el teu comentari no he pogut evitar transmetre'm a mi mateixa un enorme somriure. No t'imagines, de debò, quant t'admiro. Des que he arribat a RC has fet sentir-me de manera diferent, sempre fent-me cercar el punt de vista que em faltava.

Gràcies per fer-me sentir n cadascun dels teus relat la fascinació de cada moment. Mil gràcies, de tot cor.



Pd: m'agradaria, si et sembla, posar-me en contacte amb tu. El meu correu consta a la meva biografia.


Per cert! Magnífic consell.
Una besada enorme i sincera cap allà on siguis.

Ullsdexocolata.

im - pre - ssionant!

...Tot son figues d'un mateix paner. Qui diu desig, pot voler dir voluntat d'estar amb l'altre. Pot voler dir passió irrefrenable, odi contingut, tendència vital, amor passional, enamorament captingut o desfermat. Estimar, no estimaràs fins que passin molts anys amb una altra persona. Un coneix a algú, se'l torna a trobar, s'enamora, s'encisa, es desenamora i es torna a enamorar, desitja, pot, vol, no pot ni vol, es capté, es deslliga dels prejudicis, salta d'alegria, es fon en una abraçada i al final acaba per estimar a qui veu cada dia al seu costat. No et sembla?

llamp!

PD: Jo també tinc un poema que anomeno "Desig". Desitjo que te'l miris i tant si t'agrada com si no, almenys l'hauràs llegit.

Queden els records, les il·lusions, els somnis... I el mal, la desil·lusió, la impotència... Sentiments que es mesclen i que ens donen motius per agafar llapis i paper i escriure. I és d'aquests sentiments d'on surten relats com el teu, plens de sinceritat. Perquè és veritat que és difícil ser feliç, i veure tots els dies de color de rosa.

Una abraçada!

Suposo que puc atrevir-me a deixar escrit que un cop acabat el desig, queda el record, el referent d' allò viscut.

Hi ha una d'aquelles frases de la qual no recordo l'autor que diu: "Més val patir per haver tingut, que sentir el buit de no haver sentit"
Crec que es tracta d'això, encara que no sé si m'he expressat amb claredat: si s'ha acabat el desig, és perquè abans hi era, pèrquè algun cop vam desitjar amb el cor, perquè vam bategar amb passió, perquè vam viure plenament... i això vol dir que ho podem tornar a fer: és una esperança i un referent!
L'important és que la vivència queda, mentre el dolor de la pèrdua passa amb l'ajuda del temps...

Sense perdre més temps, t'envio una abraçada de les bones de veritat,
Unaquimera

Inciten el lector a cridar que s´oblidi aquest amor, que es tanqui la porta a allò que ens fereix, i s´obrin finestres a d´altres sentiments més profunds.

Una abraçada, Nyanga,

Pilar

El teu Relat em suggereix compartir algunes idees sobre el Desig.

·Un Desig concret té data de caducitat. Invita al canvi de desig.
·Un Desig no és un objectiu, no és una realitat. Tracte diferenciat doncs.
·Un Desig no ha d'anar sol. Saber triar els seus acompanyants de suport.
·Un Desig no ha de crear dependència. És una forma de perdre la llibertat.

Tens adreça de correu ? Si vols me la facilites.
....................

com veus seguisc llegin-te ;)

un poema preciós que ix de l'interior d'una persona que estima i ja no es estimada..
queda l'oblit, o pot ser el record del seu amor
queda el dolor, pero es millor l'alegria i l'emoció de recordar l'amor que has sentit.
Perque l'amor es el millor sentiment que pot tenir dins una persona..

Una abraçada fortissima!

M'anima a contestar i dialogar....
No ho faig. Noto el Relat, que m'agrada molt, personal i íntim.
Un desig sempre vola.... i al darrera o de sobte altres prenen volada.

Seria molt fàcil , ........ passar de tot i torna comença , però ja persones que les ferides d'amor no les obliden mai .
Un poema preciós

La llibertat de l'amor,
la llibertat de seguir estimant,
la llibertat d'oblidar-lo,
la llibertat de veure el món amb els teus ulls,
la llibertat de ser tu.
El desig és una flor que pot perdre els pètals, però sempre en floreixen de nous...

Una abraçada.
onatge