Desig

sembla que ens estiguis dient en aquest poema.. m'agrada el missatge... molts cops a la vida l'hauríem de tenir present

carpe diem que deia el teu capità

Està bé. "Mira'm! Estima'm!", però tan sols si no em jutges, si no penses en res més...

perfecta per a un reclam d'amor en imperatius:

"Mira'm"
(...)
emociona't
(...)
"Estima'm"
(...)

M'ha agradat!!

Fins una altra!

m'ha emocionat, i l'he estimat...
I per això et torno a dir: Felicitats!

desitjo que segueixis escrivint per seguir-te llegint...
breu i intens, com tot bon poema que parla de les coses més complexes.
en això, les paraules justes, que si són les correctes, la resta del sentiment que expressen ve com un allau empès per la inèrcia de la bona literatura.
perfecte!

tan llançats, fogosos, cremadors d´instants, ràpids, amb presses, s´acaba el temps, s´acaba el món, estimar, besar, mossegar, entrar, vèncer, dominar, gaudir... una cigarreta... ja està... és el desig que ens ofega, que ens precipita, que ens empenta, que ens cega... ens van fotre així!!!
i elles... mesurades, seductores però precabides... sensuals però dubtoses... t´atreuen però limiten... et llencen però et frenen, gaudeixen però pateixen... estimen però sospiten... t´escalfen però refreden... confien però malpensen...
és la lluita entre la força bruta i l´interrogant eròtic...
però al final... les vies fredes del tren es junten i es produeix l´accident sexual, l´éxtasi!!!
OHCAPITA... amb poques paraules... ens has dibuixat la primera autèntica guerra mundial, l´amor entre dos éssers condemnats a estimar-se! Perfecte, AMIC! et trobava a faltar... espero que el mar et porti noves sensacions i sentiments que puguis plasmar en nous poemes
no em deixis sense menjar... et necessito
DEUDEDEUS DESIGDEDESITJOS REIDEREIS!!!!!!!

Tan de bo fos tant fàcil… estimar per deixar de patir...
És pot obligar a algú a estimar? per molt que ho desitgem, per molt meravellós que ens pugui semblar a nosaltres... l'altre té dret a no estimar-nos, encara que creiem que es un error, encara que potser deixarà de patir... però serà feliç?
Un poema molt clar i concís... expresses el desig de manera franca i sense embolics, i m'atreveixo a dir, sense por a la resposta...
Felicitats pel poema, m'ha agradat.

una abraçada,
Jordi.

teu poema "Oblit", i la lectura d'aquest m'ha semblat més contundent, i alhora més clara i fresca.

És breu, però impacta. Cada tres versos un signe d'admiració o exclamació que inicia l'aclariment, per acabar amb una ordre (suau):

""I no pensis en res més
i deixaràs de patir.""

Continua!

LLIBRE