Cercador
DESIG
Un relat de: gustavAmb les mans entrellaçades per sobre de la taula tots dos es fiten amb els ulls espurnejants, com qualsevol parella d’enamorats. El primer en trencar el silenci és ell:
-Mira, una pestanya -diu al mateix temps que, amb la punta del dit, li desenganxa del pòmul.
El gest, tendre, la fa estremir. Ell continua:
-Demana un desig -i apropa l’índex als seus llavis.
El bufit d’ella no aconsegueix desprendre el pèl ocular. Ell insisteix, enjogassat:
-Torna-hi, has de bufar més fort.
El segon intent resulta estèril de nou.
-No passa res, la tercera és la bona -amolla ell sense amagar del tot un cert desencís.
-No puc, -respon ella amb preocupació. No puc, de debò.
-Què vol dir que no pots? -El noi sembla impacient, molest-. Només és una pestanya. Au va, dona. Torna a provar.
-Està bé, està bé -diu ella amb amarga resignació.
I bufa. Bufa mentre una llàgrima li llisca per la galta, mentre l’últim alè desprèn la pestanya i, com no, se li emporta la vida.
-Mira, una pestanya -diu al mateix temps que, amb la punta del dit, li desenganxa del pòmul.
El gest, tendre, la fa estremir. Ell continua:
-Demana un desig -i apropa l’índex als seus llavis.
El bufit d’ella no aconsegueix desprendre el pèl ocular. Ell insisteix, enjogassat:
-Torna-hi, has de bufar més fort.
El segon intent resulta estèril de nou.
-No passa res, la tercera és la bona -amolla ell sense amagar del tot un cert desencís.
-No puc, -respon ella amb preocupació. No puc, de debò.
-Què vol dir que no pots? -El noi sembla impacient, molest-. Només és una pestanya. Au va, dona. Torna a provar.
-Està bé, està bé -diu ella amb amarga resignació.
I bufa. Bufa mentre una llàgrima li llisca per la galta, mentre l’últim alè desprèn la pestanya i, com no, se li emporta la vida.
l´Autor
60 Relats
90 Comentaris
36688 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.jsimon24@xtec.cat