Desig

Un relat de: Ibeth
La lluna sembla vestida de festa aquesta nit. Observa brillant com ell lluita amb la sorra corrent per la platja. Els texans arremangats a mitja cama i descalç. La humida brisa li ondula els cabells i infla juganera l'esquena de blanc. El seu cor desbocat batega més de pressa cada cop. I de sobte la veu... És tan sols el retall de la seva figura desdibuixada sobre el mar plata, il·luminat per la lluna. Ella l’espera pacient, impertorbable... deixant que les ones s’atreveixin a tocar-la. La seva calma l'asserena i apaivaga els seus anhels per un moment. Però l’emoció continua jugant amb insistència dins les seves entranyes, proporcionant-li una agradable sensació de vertigen..., ja arriba.
Alenteix les seves passes i respira profundament, assaborint cada bri d’aquella olor salada i fresca d’una mar de primavera. El xiscle estrident d’una gavina matinera el distreu per uns instants i unes gotes de suor rellisquen per l’esquena. La pell eriçada i per fi la mira de prop. Li fa un petó i s’asseu al seu costat, amb timidesa. Acluca els ulls reprenent la calma i deixant que el cor retorni al seu ritme normal. La lluna és més bella i més gran que mai.
Ella deixa entreveure una part del seu cos a través de la roba. Ell la mira amb desig i l’abraça. A poc a poc retira amb amor la tela. Recorrent delicadament cada corba, cada sot. El seu tacte fred i suau, li accelera el cor novament. Estreny el seu cos contra el de ella i empeny amb força... ja no pot esperar més. El seu cos es tensa, ella es resisteix, la respiració s’accelera... Les paraules ja no funcionen, la suor s’escorre entre les celles i finalment cedeix... Una onada ferotge els arrossega per fi mar endins. Ell salta àgilment dins la barca, deixa el cap tirat a la sorra i mira amb passió a l’infinit...Ja ets meva!... pensa en veu alta, mentre acarona el timó de la nau. La lluna se'l mira inquieta i sàvia... i pensa: això tot just comença, no és pas un final.

Comentaris

  • Magistral[Ofensiu]
    Spy | 24-07-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt la mesura amb que crea la imatge al cap del lector, poc a poc dibuixant les figures entrellaçades, amb molt enginy al triar les paraules, per retirar al final el vel i convertir les ombres que imaginem en una altre realitat igualment poètica.

  • Els bots de la sang[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-05-2015 | Valoració: 10

    El batec, el desig, els bots de la sang, la passió, aquell punt que bull. tot un seguit de descripcions magnífiques d'un desig al costat de la mar, l'indret perfecte. És un relat poètic on albiro el camí daurat de la lluna dins el mar. Una abraçada.

    Aleix

  • Ardent[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-05-2015 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pel teu comentari, Ibeth.

    Aquest relat sembla un cant eròtic a una sirena, però potser seria una mica incomprensible. Impressiona pel seu poder vital que fa que la lectura es faci a batecs ràpids i ardent. Se'n troben ben pocs, com aquest.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

14 Relats

48 Comentaris

6527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Soc Enginyera Informàtica, Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.