DESIG

Un relat de: Espiral
Tinc ulleres i ja no sé quantes nits fa que no dormo. Estic despentinat, la bata tacada de pintura seca, la paleta i els pinzells s’escampen per terra entre papers de diaris, al voltant de la meva última obra d’art. De tots els quadres que he pintat en la meva carrera professional, mai m’he sentit tant satisfet de cap. Perquè aquest és més que un quadre, és un somni, és la noia que apareix totes les nits a la meva ment des de fa deu anys. És un sentiment congelat en imatge: el desig.
Ella em mira amb desig, apassionada i temptadora, de reüll, com si no volgués que ningú descobrís el missatge de la seva mirada. Em sento feliç perquè sé que per a ella només existeixo jo; només em mira a mi, perquè jo l’he creat. He dissenyat el seu cos de proporcions perfectes, el seu rostre captivador i cadascuna de les seves faccions, els seus ulls són la combinació precisa entre blau i gris.
Passen i passen els minuts i les hores, i jo segueixo hipnotitzat per la noia sense nom, no puc separar-me del seu costat. Però a mesura que creix el nostre amor s’encén dins meu una flama de culpa. L’he castigat eternament a la presó d’aquest llenç, a ser espai sense temps, he creat una deesa que mai podrà caminar pel món dels mortals. El desig és tant intens que sento que em vull fondre en el meu propi quadre, em vull pintar al seu costat, i poder tenir-la, abraçar-la, fer-la meva. Sense ser-ne conscient, al condemnar-la a ella m’he condemnat a mi també, al patiment.
De què serveix tenir-la si no puc tocar-la, per què mirar-la, si ella no em veu? Aquest desig m’està tornat boig. No puc viure sense ella, però amb ella tampoc.

Comentaris

  • Temps al temps[Ofensiu]
    Pau Mora | 06-01-2012 | Valoració: 10

    Una curiosa reflexió al final del relat. Sembla com si pogués tenir un punt de raó.

  • Vívides imatges![Ofensiu]
    joanalvol | 06-01-2012

    Has fet reviure en mi la ideació de les imatges, o la imaginació de les idees, en el soport d'una delicada situació: saber que som en un món real i capaços d'inventar-ne un altre en el qual creem personatges que els recloim en una presó. Talment com a vegades penso que nosaltres som semblants al personatge que tu has retratat, una figura no sabem per qui construida i que també pot sentir-se reclosa.

    Felicitats! Un bon realt que podria servir per fer-ne un assaig.

    Joanalvol

  • bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-12-2011

    Bona visió del desig, fantasia i realitat molt ben portada en aquest relat.

    Felicitats

    Ferran

  • crohnic | 25-12-2011

    Desig d'artista... Molt ben retratat en el text... Fantàstica la passió i la inensitat que transmets en tant poques paraules...

  • Brutal![Ofensiu]
    rosers de cafè | 22-12-2011 | Valoració: 10

    M'ha deixat els pèls de punta. Enhorabona, molt bona idea i molt ben expressat!

  • Molt intens!![Ofensiu]
    La deesa de neu | 21-12-2011 | Valoració: 10

    M'encanta aquest relat!! És molt intens i apassionat :-)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

154 Comentaris

50614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/