desig

Sota l'aixoplug
de les llàgrimes
et descordo els botons
de la camisa,
desprès
els dels pantalons,
per endinsar-me
dins l'esvoranc
de la terra
no hi ha retorn

Les papallones
que es rebelen,
sento defugir
la meva ànima
i em deixo portar...

No hi ha paraules
sorolls,
murmulls,
l'alè que dibuixa els vidres,
desprès
quan s'han obert les entrades,
de la meva ànima
despullada

I et deixo seguir
i acabar
fins que la vida
omple el meu cos
dolgut
de deixar-se restregar
esgarrapar
fins a caure


Ara no puc tornar
essent lliure
sense pagar peatge
i mantenir la mirada fixe
als teus ulls