Desig

Ompli el buit de les imatges,
de les paraules ,de les teues mans.

Ompli de flaire l'herba mullada pel caprici dels déus
oblidats ja pels hòmens.

Ompli el pensament de carícies que
ja mai no tornaran a acaronar cap cos.

Afalaga'm amb pensaments, amb fragàncies oblidades
pel desig més íntim i deixa'm anar.

Amaga el passat amb voluntat de present,
enfonsa el temps viscuts sense normes, sense mesura.

Només em queda el caliu, la imaginació,
la vehemència de l'ira que no pot romandre amagada.

Fes callar el propòsit, el designi, el proverbi ,
la sentència i ompli'm amb el no res .

Silenci , vine i dóna'm pau.