DESIG VINCLAT

Un relat de: brins


Des que la vida els deixà de vessar encant a causa del monstre de la malaltia, el cotxe romania immòbil dins del pàrquing, però ahir l’Eduard manifestà el desig de pujar-hi per fer un viatge curtet i la seva dona, posant-se un espès vel d’il•lusió, acceptà.

El cotxe continuava tan bell i elegant com sempre en un racó del garatge, només l’ espessa capa de pols que el cobria li delatava la solitud; s’hi assegueren emocionats, desitjant sentir durant unes hores el goig de viure, i engegaren el motor delerosos de fugir de la veritat. Aquella quimera durà molt poc, però, el dolor començà a mossegar de nou la carn de l’Eduard i hagueren d’interrompre el viatge quan ni tan sols havien avançat cent metres; la realitat els tallava un desig forjat damunt d’un camp erm d’esperances. Cap dels dos no va voler enterbolir amb laments aquell instant, però, no volgueren torbar el màgic encant d’un somni. Amb ulls lluents, deixaren entreveure, tan sols, el rostre de l’amor: Es feren un petó a la galta i comentaren que era convenient tornar a casa perquè aviat seria l’hora de fer el dinar…

D’amagat i en silenci, s’acomiadaren d’aquell fidel amic que tantes hores de gaudi els havia permès; comprenien que per a ells les espigues del camp ja havien deixat de créixer lluents, i sabien perfectament que aquell curt trajecte era l’ últim viatge que haurien pogut fer junts.

Comentaris

  • Melangia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-11-2016

    Melangia m'ha transmès el teu relat, no sé si és el to que pretenies.
    El cotxe que es va quedant al garatge cada vegada més dies i que quan surt els trajectes són cada vegada més curts... Deixar de conduir i començar el cicle de la dependència.
    Bon curs relataire, Brins!

  • Preciós[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-11-2016 | Valoració: 10

    Estimada Pilar,
    El teu relat m'ha emocionat doblement , tant per la magnífica descripció dels personatjes i dels ambients i també perquè estic vivint una situació semblant amb la malaltia de la meva parella que ens impedeix fer moltes coses que abans solíem fer. Llavors fem veure que ja no ens agraden o busquem alguna excusa que tots dos sabem que és falsa, Molt trist.
    Una abraçada

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-11-2016 | Valoració: 10

    Una història dura, però d'amor ferm, on el pas del temps no enganya. Però és que aquest relat té la sensibilitat dels petits detalls, com el fet de veure el pas del temps en la pols del cotxe. Serenitat, malgrat el no del viatge. Una prosa poètica fantàstica, un cop més. Una forta abraçada, Pilar!

    Aleix

  • Sensibilitat poètica[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat dur, però real, com un reflex d'allò que anomenen "llei de vida". Aconsegueixes posar-nos un nuc a la gola, amb la teua sensibilitat poètica, sense recrear-te en sentiments evidents, sobrevolant el món que ens mostres amb delicadesa. Quasi he imaginat una banda sonora, com en algunes pel·lícules de Jean Becker. No cal dir, a més, que la redacció és impecable. Enhorabona, brins!

  • Vaja, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-11-2016

    ... no havia pensat per a res que es tractava d'un assumpte tan delicat. És molt bo treure les emocions, sobretot quan saps que t'escolten. Els millors desitjos per a tu,


    Sergi.

  • Un relat que emociona.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-11-2016

    La frase d'avui:"desig forjat damunt un camp erm d'esperances".
    Estic d'acord amb en Joan Gausachs: Els teus darrers relats traspuen tristor i enyorança.
    M'ha encantat, Pilar. Com tots els teus.
    Una forta abraçada.

  • M'he ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-11-2016 | Valoració: 10

    ... liat amb aquest relat, brins. No trobo la manera d'arrodonir-lo per entendre'l completament. Això sí, amaga tant de romanticisme... i les teves lletres són tan emotives... que, vaja, el que he entès mentre el llegia m'ha entusiasmat d'admiració.


    Sergi : )

  • Sempre trobes les paraules...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Sempre trobes les paraules adequades i, sobretot les justes, ni en falten ni en sobren. En tots els teus escrits i més ens els d’aquests últims anys, hi deixes records, sentiments... retalls de la teva vida.
    —Joan—

  • La cruesa[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 17-11-2016 | Valoració: 10

    La vida ens guarda moments cruels que només se superen amb amor.
    Magnífic relat. D'una profunda realitat .
    M'ha arribat al cor.

  • La cruesa[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 17-11-2016 | Valoració: 10

    La vida ens guarda moments cruels que només se superen amb amor.
    Magnífic relat. D'una profunda realitat .
    M'ha arribat al cor.

  • vinclat... Què dur[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 17-11-2016 | Valoració: 10

    Només dir-te que, d'una altra manera, ho he viscut i, per això, sent el teu relat. M'ha arribat, encara fa mal. Meravellosament escrit.

  • Agre-dolç[Ofensiu]
    Materile | 12-11-2016 | Valoració: 10

    Un desig frustrat per una realitat que, malgrat els intents d'ofegar-la, es va imposar.
    Un relat ple de tendresa i dotat de poesia que només tu ens pots oferir.
    Una abraçada, Pilar!

    Materile

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-11-2016 | Valoració: 10

    Molt boniv

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: