DESIG SUPLICANT

DESIG SUPLICANT

Heu vist, Déu meu, que tot ho heu fet molt bo,
i en el Vostre repòs el bé hi fa estada.
Beneït i Santificat és el repòs!
després d’haver-ho creat tot tan formós.

La vida,
creació constant, és el seu cant!
L’herba fresca del camp.
Les boscúries frondoses.
Les muntanyes i els plans.
El mar i els oceans.
Els abismes profunds
que reflecteixen mil llums.
L’estelada i el sol.
La blancor de la neu.
El cant del rierol.
Els ocells i el seu vol.
El batec tan breu
i constant del cor meu.
El mirar d’un nadó.
La dolçor d’un petó.
La tendresa amorosa
de la bona esposa.
Les rialles dels fills.
El carrisqueig dels grills
en les nits caloroses.
El perfum de les roses.
La ciència amagada de totes les coses.
L’amistat lleial.
L’amor maternal.
El record fervent d’allò que has perdut:
la mare, el pare i la joventut.
“Que la recordança de les coses bones,
omplen de salut.”
L’entrega generosa a Vostra voluntat
és la VIDA PLENA QUE VÓS HEU CREAT!
Tot ho heu fet molt bo!
El mal fracassat, sentint-se vençut,
en la creació ell va fent malures.

Abans que existís l’home al paradís,
vagava angoixós pel fons i en altures;
de rancor ferit, fruit del desencís,
l’univers sencer ell feia malbé,
i en sa desventura, destrossava els cels;
com més destruïa, pensant fer-ho bé,
la fosca s’omplia d’estrelles i estels.
El sol encenia amb sa rabior…
la terra s’omplia de llum i claror.
La flora naxia humil, brot a brot,
i ell la punyia (fins fer-la morir),
i ella, morint-se, servia d’adob,
replena de vida, de tant de florir;
tot el món vessava de l’AMOR DIVÍ!
El temps ha arribat,
el mal ens envolta pels quatre costats,
en nostre moment el tenim present,
ell no ha canviat,
porta la malura plena de dissort,
va contra la vida, son fruit és la mort.
I sense voler-ho l’esperit mesquí...
amb molta més força, el bé fa regir!
Quin desig impera a dintre del cor?
Per què supliquem amb tant de fervor?
Allò bo volem.
LA VIDA: l’origen i la plenitud...
semblants a son AMOR,
ens ha concebut.
Perquè ens ha creat,
ens són repulsius la mort i el pecat.
Plens de pregària i de sentiment,
que ens donis la pau, Senyor!, et preguem...
I la pau no ve;
la guerra i l’horror, tot ho fa malbé.
Senyor!, et preguem pel pobre indigent…
Llençat pels carrers, se’l mira la gent.
Senyor!, et preguem pel tercer món...
I els rics se’n riuen davant de tothom.
Senyor!, et preguem pel qui està sofrint...
Malalt i espantat,
es mor tot sol,
ningú té al costat.

SENYOR!, et preguem...
I ens omplim de pena i d’enyorament!

La lluita és constant.
El mal no té fi.
Però tota pregària va obrint-se camí.
La soca tallada ja treu el rebrot.
I el desig immens,
que ens surt del cor,
ja la fa florir!
Les coses no canvien.
Regna la dissort,
i el mal maleït va cavant-se el sot,
on vol soterrar-se amb allò més bo!

La terra, l’esberla la bona llavor.
La força que salva necessita el cant
que prega i demana sense defallir.

Per anar creixent tots hem de patir.
No sols per nosaltres…
per tots els germans!
Les mans ben unides,
ben juntes les mans!
SADOLLATS D’AMOR!

DESIG SUPLICANT!

Josep Vendrell i Torres