Desig insatisfet

Un relat de: bloodymaruja
Dorm cada nit al meu costat, però no reconec en aquest home panxut, sorrut i apàtic, aquell noi prim i melangiós de qui em vaig enamorar als meus vint anys. Només volia fugir de casa, del pare autoritari i mesquí, de la mare submisa i poruga. Desitjava que els dits llargs, blancs i femenins de l’Albert m’acaronessin els cabells i, com de passada, tot baixant, em freguessin els mugrons sobre la brusa i els sostenidors. Tot seguit, els feia lliscar suaument pel nylon de les calces, al promontori del pubis i una esgarrifança em recorria l’espinada. Ell anomenava a aquests jocs, que podien durar tota una tarda, burriquejar i mentre jo em desfeia de desig, ell no permetia que el toqués. Només que el seguís besant, les llengües entortolligades, fregant –nos les dents i xuclant-nos els llavis. De sobte, s’aixecava del sofà d’aquells bars amb reservats on anàvem, i marxava al lavabo. Després vaig entendre que allà arribava a l’orgasme, en un sòrdid i acromàtic recinte empudegat de pixums.
Quan tornava, encara panteixant, s’acabava d’un glop el combinat i em portava a casa, sempre abans de les nou. Sola al meu llit, imitava els dits de l’Albert sobre el meu cos fins que,amb frenètics moviments, em satisfeia només per unes hores.
De seguida va demanar el pare per casar-nos i així es va fer, a l’església, com ell va voler i jo tota blanca i pansida, com si fes una cosa mal feta. Ell, cofoi i altiu, complert el desig de formar una família.
La cuina del piset llogat que havíem pintat i enrajolat tots dos es va anar escrostonant i el sofà on ens arraulíem a mirar la televisió es va anar estovant i al final hi vàrem posar una fusta.
Els fills que vam concebre silenciosament en el llit matrimonial es van fer grans i van marxar
Cada cop que em mirava al mirall veia una dona desconeguda, la pell arrugada al voltant dels llavis, els cabells grisos i els ulls febrosos que m’havien quedat des que em van treure els pits. Al meu marit ni el coneixia, de gros i malcarat que s’havia fet
Una vigília de Tots Sants, abans d’anar a dormir, l’Albert es va empassar una pastilla blava i al cap de poca estona em mostrà orgullós la memorable erecció causada per la Viagra. Jo, mig encuriosida després de molt temps de no haver vist un fenomen d’aquelles característiques, em vaig posar el camisó més nou i els sostenidors negres plens de silicona i em vaig ajeure al llit esperant esdeveniments.
Ell es va fer baixar els pantalons del pijama, em separà els genolls amb les seves cames i s’apuntalà amb els colzes al matalàs. De sobte, de la seva gola va sortir un esgarip sord i es posà les mans al pit deixant anar tot el seu pes a sobre meu.
Allà es va quedar, com un ocellet. Malgrat que el vam incinerar i vam llençar les cendres Segre avall com ell volia, encara el sento dormir al meu costat, distant i desconegut com sempre va ser. De vegades, en les nits fredes d’hivern experimento uns instants de tendresa i puc notar els seus dits sobre els mugrons desapareguts en un quiròfan i aquella esgarrifança que em feia venir.
Però ni el noi prim i seriós que vaig conèixer fa quaranta anys ni el cos feixuc i maldestre que sento jeure a l’altra banda del llit són els que vaig estimar. Em vaig enamorar de l'espectre del desig insatisfet.

Comentaris

  • Un relat genial[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-12-2015 | Valoració: 10

    per la manera com saps descriure una vida decebedora i insatisfeta, tan comú en la nostra societat decebuda i insatisfeta.
    Relates utilitzant els detalls que donen la pista de la decadència d'un matrimoni on, potser només, ha prevalgut un desig de joventut i una rutina al llargs dels anys de vida en comú. La poca cura en conservar-se jove i atractiu, les malalties que fan que la bellesa desaparegui, i la vellesa, la fastigosa vellesa, que fa perdre la il·lusió si no hi ha hagut un amor ferm i real.

    Ets la reina del relat costumbrista.

    Felices festes, bloodymaruja!

  • A cada relat hi ha bocinets d'ànima (més o menys grans)...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-11-2015

    ...de qui escriu. Només d'aquesta manera s'arriba més al lector, penso. Partir només de ficcionar en un cent per cent deixa un pelet d'incredulitat a l'ànima, que és, al cap i a la fi, la que s'ha de nodrir del que una altra ànima comunica i així aprendre, comprendre, créixer i més.

    La frase final, lapidària, és l'encert final. Quants fantasmes així, com et vaig dir al comentari del repte, tenim! Es tracta d'integrar-los i viure amb ells.

    Petons!!!!!

    Mena

  • La fusta del sofà[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2015 | Valoració: 10

    Senzillament, fantàstic! Molta gent ha escrit relats d'aquesta mena, però la personalitat de la Bloudy és fortíssima. tots els detalls tenen la seva importància, totes les metàfores són excel·lents, tota la sinceritat és empàtica amb el lector. És una història universal, vet-ho aquí. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com