Desig, ganes i amor.

Un relat de: evaaguilar
Foscor. Sospirs sobtats. Mans que es creuen, divertides, lleugeres. Desabotonan, busquen, troben. Una carícia, un petó. I un altre petó i una camisa que rellisca. Un cinturó que s'obre. Una cremallera que baixa lentament. Un salt. En la foscor pintada de foscor. Feliç de ser-hi... Foscor feta de desig, de ganes, de lleugera transgressió, la més bella, la més suau, la més desitjable. Cotxes qe passen veloços per la carretera. Fars qe il · luminen com un llamp i desapareixen. Ràfegues de llum qe dibuixen boques obertes, desitjos suspesos, soferts, assolits, complerts, ulls tancats, després oberts. I més i més. Com entre els núvols. Cabells esvalotats i seients incòmodes. Mans qe proporcionen plaer. Boques a la recerca d'una mossegada i cotxes qe continuen passant, tan veloços que ningú té temps de reparar en aquell amor que segueix el ritme d'una música a l'atzar, procedent de la ràdio. I dos cors accelerats qe no frenen, que estan a punt de xocar dolçament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: