DESIG EN BLANC

Un relat de: aurora marco arbonés
DESIG EN BLANC

Desig en blanc.
Full no habitat
i frustració en no trobar
les paraules adients
per a pintar el que m’inspires.
No n’hi ha prou amb un “t’estimo”.
Les paraules amoroses
ja s’han gastat als meus llavis,
han envellit a l’oïda,
han perdut tota frescor.
No valen emoticones
amb cors vermells bategant.
Així doncs m’apropo a tu
i, sense dir cap paraula,
t’acarono amb dues mans
i parlem de pell a pell.

Aurora Marco – 13 Juliol 2017

Comentaris

  • L'amor vertader[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-07-2017

    no necessita paraules i menys a mesura que passan els anys.
    Com sempre, un gran plaer llegir-te.

    Una abraçada.

  • POBLET | 29-07-2017 | Valoració: 10

    Pell a pell. I tant, Així seguirá el millor dels diàlegs.
    L' estiu s,'està consumint molt bé a la ,Segarra, amb intervenció directa a TV 3 ( programa DIVENDRES) Estic treballant en el meu quart llibre i col-Laborant en els diaris de Cervera, Solsona i BELLPUIG, Poemes,cròniques, entrevistes, etc.
    Com pots veure he recuperat les forces després del ensurt d'ara farà un any.
    Gràcies amiga Aurora per interessar te pel meu estat.
    Una gran abraçada i un bon estiu.
    JOSEP MARIA.

  • La paraula [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Hola Aurora, estic aquí! No he desaparegut, senzillament m'he passat des del passat novembre escrivint relats pel concurs. Ara tornaré a escriure poesies. I pel que fa a la teva, visca la paraula i que les emoticones no ens mengin precisament aquest gran do, La paraula. Una forta abraçada de l'Aleix.

  • Els sentits[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Hom creu que la parla és l'estat més elevat de la condició humana i que aquesta marca la frontera entre les persones i els animals. Me'n guardaré prou de negar-ho, encara que aprofundint i recapacitant, també he arribat a la conclusió que la comunicació verbal té les seves mancances i limitacions. Com podem expresar el dolor en paraules, segons quins olors i sabors? I l'amor! En aquest poema teu per poder-ho fer es val del sentit del tacte i jo diria que també, malgrat que no en facis esment, de la telepatia. Habilitat inherent en l'ésser humà, tot i que en estat força inconscient.

  • Els sentits[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-07-2017 | Valoració: 10

    Hom creu que la parla és l'estat més elevat de la condició humana i que aquesta marca la frontera entre les persones i els animals. Me'n guardaré prou de negar-ho, encara que aprofundint i recapacitant, també he arribat a la conclusió que la comunicació verbal té les seves mancances i limitacions. Com podem expresar el dolor en paraules, segons quins olors i sabors? I l'amor! En aquest poema teu per poder-ho fer es val del sentit del tacte i jo diria que també, malgrat que no en facis esment, de la telepatia. Habilitat inherent en l'ésser humà, tot i que en estat força inconscient.

  • Amor[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 14-07-2017

    Què vol dir "emoticones"?

  • Desig[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 14-07-2017 | Valoració: 7

    Poema intimista, on l´expressió de l´amor es manifesta sense massa paraules, ja que a vegades només cal la presencia de l´amat.
    La meva felicitació.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

187 Relats

1659 Comentaris

147345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.