Desig de Tu

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

A trenc d'alba,
el somni s'interromp
i s'alcen les parpelles.
Et miro,
i tu em somrius
fent que el dubte s'escoli entre l'anhel i la raó.
No sé si ets Tu
o torna a ser el teu holograma.

Tant se val...

Et buides en mi
i la cambra es converteix en cau,
sota llençols que acullen tebieses
i batecs que encomanen ressonància.

I quan es faci de dia...
digues, què en farem d'aquest desig?


Comentaris

  • Doncs..[Ofensiu]
    Nyanga | 10-02-2009 | Valoració: 10

    Que no es faci mai de dia!!! i que sempre poguem romandre en aquesta foscor intrepida de desig amagat i potser en pecat...
    que bonic seria..

  • Bon dia bonica[Ofensiu]
    ESTEL | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • jaumesb | 30-04-2008 | Valoració: 10

    guardarem penyora

  • Desig de no acabar de llegir[Ofensiu]
    deòmises | 30-03-2008 | Valoració: 10

    I el poema acaba, amb el dubte infinit. Joiell que corona un preciós poema, de veres.

    Gràcies, d.

  • Molt bons el últim parell de versos!![Ofensiu]
    blaiv74 | 21-03-2008 | Valoració: 10

    Un poema intens. Ple de sensualitat i...potser un to de culpa? M' agrada molt com l' acabes, jugant en l' etern dubte entre si és desig o amor?
    FELICITATS!

  • Que puc dir d'aquest bell poema que no t'hagin dit?[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 08-02-2008 | Valoració: 10

    Doncs el que no pot dir un altre per mi, que m'ha agradat, la complicitat de la parella en el somriure, la flama del amor, i el dubte final. Gracies Gessamí_blau per els teus comentaris.
    J. Lluís

  • Moltes gràcies, Gessamí_blau!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-02-2008 | Valoració: 10

    D'entrada, pel plaer de llegir poemes com aquest meravellós Desig de tu, en segon lloc per tots els teus comentaris, unes petites joies que m'animen a continuar escrivint, i en tercer lloc per haver llegit Des de la mort amb amor!

    Pel que fa al poema, és preciós. El fet de despertar-se i continuar somniant, o visquent el desig. I el dubte:

    "I quan es faci de dia...
    digues, què en farem d'aquest desig?"

    Pot interpretar-se com una metàfora de l'amor present de cara al futur.

    En qualsevol cas, és un poema captivador. Fresc i tendre. Dolç i amb un lleuger repunt de reguard o recança en els últims versos, de tristor pel que pugui passar, pel que es pugui perdre en el futur. Es pot perdre el somni, la passió d'ara. I aquest dubte reforça encara més l'excepcional bellesa del somni viscut a trenc d'alba, al present.

    Gràcies Gessamí_blau, pel poema i pel comentari. Celebro molt que t'hagi agradat Des de la mort amb amor, si bé algunes errades es van quedar al tinter... Mai no se sap: potser un dia podré fer una segona edició i podré introduir-hi algunes rectificacions... Ja veurem!

    Gràcies per tot, de debò!

    Una abraçada ben forta,

    Vicenç

  • Desem el desig per quan torni la nit[Ofensiu]
    Anagnost | 02-02-2008 | Valoració: 10

    He trigat força dies a comentar aquest poema perquè he estat de "baixa" de RC per qüestions tècniques. Però tot d'una que torno m'apresso a deixar-hi aquestes paraules de reconeixement i a aventurar que, quan vingui el dia, el desig es pot estotjar en un racó íntim de l'enteniment, per a fer-lo revifar quan torni arribar la nit.
    Un plaer llegir-te.

  • Interrogant[Ofensiu]
    Kanoa | 29-01-2008 | Valoració: 10

    Me recorda nits especials.
    M'agrada la pregunta final, perquè és real: no sempre estem segurs, del tot, de res.
    El dia pot canviar molt les coses.

  • Gràcies[Ofensiu]
    e_blond_e | 27-01-2008

    Gràcies pel teu comentari, Gessamí blau.

    M'agrada aquest poema pel que transmet. No només sensacions, sinó també pensaments, incerteses. Què passarà quan s'acabi la passió?

    e_blond_e

  • Be...[Ofensiu]
    jos monts | 26-01-2008 | Valoració: 9

    El somni d'un desperta el desig és complirà.
    M'ha agradat

  • no entenc...[Ofensiu]
    Thyst | 21-01-2008 | Valoració: 9

    això de l'holograma, però de totes maneres m'agrada molt.

    Que el sol no enlluerni el desig! :)



  • Nocturnitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2008

    He escrit el títol del comentari, que havia de ser "Desig nocturn" tot pensant que "Desig de nit" potser resultaria més fidel al teu ... i el resultat ha estat un mixte: la nocturnitat i el desig, però, han quedat assegurats!

  • Desig de nocturn[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2008 | Valoració: 10

    I quantes vegades es pot fer de dia al llarg d'un dia?
    quantes vegades hem de relegar els somnis en què ens refugiàvem, tot i ser desperts i ben desperts, durant la jornada?
    com de sovint hem d'empassar el desig que ens ofega en mig de la llum, del soroll, del moviment, fins aconseguir un racó de silenci, de calma, de sinceritat, de nit?

    Mentre l'anhel sigui fort, que tremoli la raó!
    Mentre el somriure pugui travessar penombres, el dubte no mossegarà prou!
    Mentre el ressò del batec sigui prou fort, que vingui l'alba... si gosa!

    T'envio una abraçada plena de bons desitjos per a tu,
    Unaquimera

  • El desig, rei de la nit[Ofensiu]
    Avet_blau | 17-01-2008 | Valoració: 10

    El desig, rei de la nit,
    que batega sota llençols suaus, que acaronen;
    quan la passió es desferma lliure i ferotge,
    esperant la primera llum per escolar-se
    entre la llum i la raó...

    i amb la llum del dia,
    guardarem el record dins la pell,
    esborronada i suada encara,
    desitjant tornar a la foscor... altre cop.

    Avet

  • Un poema...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-01-2008

    ...com cal, d'amor humà que pot esdevenir diví.
    Amb la interrogant perpètua del desig, que esdevé altra vegada amor compartit.
    PS. Gràcies pel comentari! I molta salut i rebolica!

  • El desig...[Ofensiu]
    onatge | 17-01-2008 | Valoració: 10

    sempre deixa en nosaltres un regust i fa l'eco silenci endins i de vegades és tant endins que es fa profund...

    Dius: I quan es faci de dia
    què en farem d'aquest desig ?

    I qui ho sap quan es fa de dia...?


    Et desitjo que sempre tinguis un bon desig...

    Gràcies pel teu comentari.

    una abraçada. onatge.

  • gypsy | 17-01-2008 | Valoració: 10

    un poema ple de tendresa i de nostàlgia amb els teus mots sempre delicats i que transmeten tant!
    El desig, potser és el motor de la nostra vida, per no caure en la monotonia, encara que ens dugui desencisos inevitablement!.
    Segurament, el balanç és positiu!

    ;)

  • Què en farem?[Ofensiu]
    Egundoko | 16-01-2008

    Doncs passarem tot el dia fent les coses amb un somriure a la cara i pensant en la persona a qui es dedica això. I quan tornis a ser amb ell/a tornarem a sentir el desig. No és això? ^^

    Jo un cop també ho vaig sentir

    Salut

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.