Cercador
DESHUMANITZATS POTSER ?
Un relat de: montserrat vilaró berenguerLa Sara esta dinant amb la seva filla de set anys. La nena li demana
li posi la tele. La mare no es gaire de menjar amb la tele posada,
mes avui el seu home es fora i pensa , be un dia es un dia.
En aquell moment estan fent noticies. La nena es fixa en les llargues
files de gent caminant amb nens petits i amb paquets, es veu una via
de tren. Tenen posat cansat i trist.
-Mama a on van aquesta gent ? pregunta la menuda.
-Fugen de la guerra, Sandra, contesta la seva mare.
-I perquè fugen?
-Doncs escapen de les bombes, de la gana i de tot.
-Mare i perquè hi ha guerres?
- No he nena, sempre ni ha hagut, mes ara es terrible filla.
- Som dolents la gent mare?
- Doncs si, nena es veu que si.
- Mare tu i el papa feríeu guerres ?
-No nena, mai de la vida, no ens agrada la violència.
- Llavors es veu unes tanques de filferro, i gent que intenta passar. El
periodista parla de que es te d’aixecar barreres , que impedeixin el
pas de la gent, murs de formigó.
La nena mira i escolta, i veu nens de la seva edat , famílies i mira i
deixa de menjar.
També el periodista diu, que avui un barco molt fràgil s’ha ensorrat
a la costa, mes de cent persones mortes.
La mare te la mirada trista i també te la forquilla a mig menjar.
-La nena pregunta, son dolents aquesta gent?
-No reina, no son dolents, sols fugen del seu país perquè no hi poden
viure.
-Algun dia nosaltres també ens pot passar?
-Doncs si reina, també, esperem que no passi, diu la mare angoixada
-Mama, doncs no se perquè no els volen deixar entrar i volen fer murs.
- Jo tampoc ho se nena, diu.
-No sap com explicar la tragèdia a la seva filla, es tot tant complicat.
Tanca la televisió i diu, menja filla meva. .
- Mes la nena no te gana i ella tampoc.
- La mare te un nus dins seu, voldria poder explicar a la seva
- filla tot el que passa, mes ni ella ho sap el que passa. Sap que
- els mitjans de comunicació enganyen i sap que el mon també.
- sols sap que si no s’atura aviat, tanta maldat,tot te d’acabar
- molt malament. I pensa en les famílies, en els nens en els vells i sols te ganes de plorar. Ens hem deshumanitzat pensa i
això es el pitjor que pot passar a l´humanitat.
li posi la tele. La mare no es gaire de menjar amb la tele posada,
mes avui el seu home es fora i pensa , be un dia es un dia.
En aquell moment estan fent noticies. La nena es fixa en les llargues
files de gent caminant amb nens petits i amb paquets, es veu una via
de tren. Tenen posat cansat i trist.
-Mama a on van aquesta gent ? pregunta la menuda.
-Fugen de la guerra, Sandra, contesta la seva mare.
-I perquè fugen?
-Doncs escapen de les bombes, de la gana i de tot.
-Mare i perquè hi ha guerres?
- No he nena, sempre ni ha hagut, mes ara es terrible filla.
- Som dolents la gent mare?
- Doncs si, nena es veu que si.
- Mare tu i el papa feríeu guerres ?
-No nena, mai de la vida, no ens agrada la violència.
- Llavors es veu unes tanques de filferro, i gent que intenta passar. El
periodista parla de que es te d’aixecar barreres , que impedeixin el
pas de la gent, murs de formigó.
La nena mira i escolta, i veu nens de la seva edat , famílies i mira i
deixa de menjar.
També el periodista diu, que avui un barco molt fràgil s’ha ensorrat
a la costa, mes de cent persones mortes.
La mare te la mirada trista i també te la forquilla a mig menjar.
-La nena pregunta, son dolents aquesta gent?
-No reina, no son dolents, sols fugen del seu país perquè no hi poden
viure.
-Algun dia nosaltres també ens pot passar?
-Doncs si reina, també, esperem que no passi, diu la mare angoixada
-Mama, doncs no se perquè no els volen deixar entrar i volen fer murs.
- Jo tampoc ho se nena, diu.
-No sap com explicar la tragèdia a la seva filla, es tot tant complicat.
Tanca la televisió i diu, menja filla meva. .
- Mes la nena no te gana i ella tampoc.
- La mare te un nus dins seu, voldria poder explicar a la seva
- filla tot el que passa, mes ni ella ho sap el que passa. Sap que
- els mitjans de comunicació enganyen i sap que el mon també.
- sols sap que si no s’atura aviat, tanta maldat,tot te d’acabar
- molt malament. I pensa en les famílies, en els nens en els vells i sols te ganes de plorar. Ens hem deshumanitzat pensa i
això es el pitjor que pot passar a l´humanitat.
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]Karin | 07-04-2016 | Valoració: 10
Has ficat el dit a la llaga. Molt bó
-
Ho podria ser[Ofensiu]Bonhomia | 07-09-2015 | Valoració: 10
Gràcies, Montserrat, per comentar-me el meu relat DES DE DALT DE TOT 1. És com escriure sobre un boig.
El teu relat m'agrada perque desprèn un sentiment anti-bèl.lic en una filla, a més de la mare, també. Podria ésser tot un discurs en contra de les guerres, la fam i la misèria.
Sergi : )
Valoració mitja: 10
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
322175 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi