Desgraciat

En Joan va sortir de la feina com sempre cap a les sis de la tarda, era un dilluns i ja se sap que és el pitjor dia laboral per a bona part de la gent. El Joan no n'era una excepció i quan plegava els dilluns, era un dels moments més feliços. La feina era en una oficina, no li agradava gens, és avorrida i monòtona, per tan encara en sortia amb més alegria.
Era el moment de tornar a casa i trobar consol en els braços de la seva esposa, en tenia ganes l'estimava molt. En arribar a casa la seva dona, la Judit, encara no havia arribat, fet estrany tenint en compte que ella plegava una hora abans que ell. En fi, no hi va pensar més i es va asseure al sofà. Passa una hora i la Judit encara no ha arribat, en Joan es comenta a preocupar, decideix trucar-la, però el mòbil el té apagat o fora de cobertura, comença a donar voltes i decideix trucar a la feina de la Judit, li diuen que ha sortit a la mateixa hora de sempre. Encara es preocupa més, comença a donar voltes per casa, va a la cuina a buscar una cervesa i quan entra veu una nota sobre la taula, era de la Judit, li deia que ja no l'estimava, que era millor que marxés per començar de nou i que no intentés buscar-la. En Joan fa tot el contrari, decideix anar a casa dels sogres per mirar de parlar amb la Judit, però quan surt de casa i es disposa a travessar el carrer l'atropella un cotxe....
-Ei!, un moment, això ja passa de taca d'oli, prou!
-Com?
-Que prou desgracies,! Ets un narrador que m'ho fa passar malament i ja en tinc prou.
-Però a veure, jo, com tu dius sóc el narrador, on s'ha vist que un personatge de ficció es rebel·li contra el seu creador?
-Doncs molt fàcil, en els teus relats l'únic que canvia és el nom que em poses i el més alegre que m'ha passat en aquest relat és que surto de la feina, ja n'hi ha prou, no penso seguir si no fas un canvi en aquest relat, encara hi ets a temps. I el primer que has de canviar és el títol!
-Però jo no vull canviar res, l'estava fent segons el que estava pensant, són reflexions en forma de contes.
-Ai siii... quin narrador més bo..., això són collonades! De tant en tant podries ser positiu no? Bé el relat de la mandra com a mínim m'ho vaig passar bé.
-Mmm... és que...., en el de la mandra el protagonista sóc jo.
-Ho veus? Sempre em toca patir a mi, o canvies o faré vaga!
-Vaga? Que em prens el pèl? Quina mena de vaga penses fer? Tinc l'opció de crear un altre personatge, tu mateix.
-Aaa.. veus? Dictador! Xantatgista! Formaré un sindicat de personatges de ficció i aniré reclutant tots els personatges que vagis creant. Què passava un cop m'ha atropellat el cotxe? Em quedava en coma? Em quedava paraplègic? Quina desgràcia em tenies preparada?
-Doncs la veritat és que anaves a morir perquè de fet no m'agrades com a personatge, n'apareixia un de nou, bé una de nova.
-Aaa així que em deixes per una dona eh? Això és el que passa no?
-Bé no, també és de ficció, però té potencial, és la Judit de la nota. Mira farem una cosa, no sabia que paties tant i no he tingut en compte els teus sentiments. Farem un canvi en aquest relat, faré un final feliç.
-La Judit? Vaja, ara ho entenc. Accepto continuar en aquest relat, en el fons no vull plegar, em caus bé.
-T'haig de confessar que no et volia matar, però era el que tenia previst, a més sempre pots ressuscitar. Va continuem.
-D'acord.

El cop del cotxe va ser fort, però la caiguda al terra d'en Joan no va ser violenta, es va intentar incorporar, però la cama dreta li feia molt de mal, del cotxe en va sortir una dona, era la Judit!. La seva pròpia dona l'havia atropellat, però no era amb mala intenció, la Judit tornava a casa, se n'havia penedit i realment estimava al Joan, simplement era una petita crisi. Ella el va abraçar i li va demanar perdó, en Joan ja no li feia tant mal la cama.

-Què et sembla aquest final?
-És feliç, però una mica agafat pels pèls.
-No en sé fer de finals feliços, ho sento.