Desglaç (Renéixer)

Abans de res, t'he de dir (i no reconèixer: ho faig gustós) que la teva poesia cada dia és més palpable i etèrea al mateix temps, més fresca, més dinàmica, més captivadora. Que és cert que la teva poesia és innegablement preciosa.
Però, enmig de tots aquest poemes, on queda la narració? On queden aquells relats, també preciosos, que solies escriure? Et segueixo fidelment, i cada publicació teva, malgrat la seva creixent qualitat, m'és també una creixent decepció. En el teu ordre mental com a relataire o escriptor (anomena't com vulguis, però pren el fons, no la forma) resta encara lloc per als petits fragments de realitat imaginària? Queda lloc per a la narració, en la teva ment de poeta? Espero que sí; els teus relats eren frescos, innovadors, estranyament fantàstics.
Ja sé que el pitjor que es pot demanar a qui escriu és que escrigui; però igualment et demanaré, des de la confiança mútua i des de l'admiració que et professo, que tornis a deleitar-nos amb els teus relats, aquells petits fragments de realitat que, com un cop d'aigua gelada, ens feien obrir els ulls.

Un poema ple de sentiments i d'emocions. M'agrada com relates el renéixer d'aquest poeta.
Felicitats!

com anam, ja t'enyor, fa massa temps que no et veig company de patates braves, també he llegit el teu poema, ets un dels únics poetes que som capaç de llegir ...

una besada plena de salsa

Conxa

Re nanu dirte que es molt bo el poema.