Desgavells

Un relat de: Urkc-Eduard
L'ànima es desmuralla.
El cos és desglaça
delecto vacuïtats amigues
esgatinys vans s'esvaeixen

Estimo el silenci, dubte i incertesa
Més que aquells mots que mai fineixen
o infinituds d'additaments sobrers,
o llòbregues escorrialles de besllum


Apren a no saber, desetiquetar i indefinir-te
El desenllaç imminent d'ingravideç alliberador
Espolsant logos i senys enfarfegadors
Ets immarcescible, si bandejes definicions

Apaivagant hostilitats intrapsíquiques
Maldant per no maldar
les batzegades s'allunyen
Emergeix el que cal, escaient i planer

Deixa controls i ordres il·lusoris
Que victimitzen i culpen
Sent l'energia rebrollant dins
l'univers et vetlla i cura
quan més sóm com a persona i poble

Transfigurant i transubstanciant
cinzellant sensacions còmplices
dolls d'encimes rabents esclaten
infinits tanys plaerosos brosten

Deixe succeir, rendir-te
saltar sense xarxa avall.
Sedueix-te d'esguard silents
Afalagant moments, lentituds i buits.

Maleïts aquells
que no mostren els seus dons
I no veuen com
Els silencis maten
I neguen l'esclat dels altres.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: