DESFILADA DE CARES (percepció comunicativa opinable)

Trobada amical amb el meu amic Follet. Sense cita prèvia. Sempre és una trobada sorpresa. És així.

I la trobada, aquesta, es una invitació. M’invita i m’engresca a visitar el Vall de les Mil Cares.

No ho conec, però això de les CARES estimula la meva curiositat a anar-hi.

De la mà del Follet em trobo en una Vall natural, envoltada de pedres que semblen pel seu aspecte que hi ha quelcom de missatge.

I efectivament, a plena natura i solejades, apareixen unes cares. M’acosto i comença la passejada agafadet de la mà del meu amic Follet.

• Cara plorosa.- Ulls gairebé mullats. Noto tristesa. Una tristesa que resta a la cara i que sembla testimoniar que hi ha quelcom trist, instal•lat. Amb dificultats de canvi.

• Cara de patiment. Una sensació contagiosa. Invita a apropar-se i oferir ajut. Quan el patiment es reflexa a la cara, segur que és un sofriment fort.

• Cara feliç. Costa de veure. Quan la meva mirada troba una cara feliç ho noto i ho sento dins meu i segurament que també la meva cara ho reflexa.

• Cara neutre. Hi ha tantes. I segurament amaguen sentiments i emocions. Reprimides per què no arribin a la cara.

• Cara de dilluns. No m’agraden les cares de dilluns- I em costa trobar una explicació a aquestes cares que han viscut més o menys realitzades i descansades el cap de setmana. El dilluns pot ser el primer dia d’una setmana plena de possibilitats. Invoco un canvi de cara. Cara d’inici més o menys triomfal.

• Cara de divendres. És una cara que parla per ella mateixa. Divertida. Suggeridora. Un rostre ple d’expectatives i projectes. Un rostre que modifica el cansament de la setmana treballada i transmet una alliberació del anhelat cap de setmana festiu.

• Cara quotidiana. El quotidià és quelcom rutinari i repetitiu. I això la cara ho comunica. Cal canviar aquesta cara i descobrir la novetat i sorpresa del quotidià i comunicar-ho.

• Cara d’Home. He mirat unes quantes cares. I en totes he notat tensió.... a diferents graus. Una percepció.
• Cara de Dona. Una cara femenina expressa obertura, acolliment, afabilitat. Sense cap intensió. Lliure. Natural. Hi ha un cert missatge que puc interpretar o deixar-ho.

• Cara de Casat. Una cara formal que no mira a ningú. Pendent i ben agafat a la barra del BUS, tot esperant la seva parada per baixar i anar a prendre amb silenci el tallat al bar, a prop del seu lloc de treball.

• Cara de Casada. Una cara tranqui-la. Amb una expressió d’estabilitat assumida i coherent. Potser una mini-arruga suau al front, tot combinant el fet necessari d’anar a treballar i la filla de pocs anys deixada a la guarderia.

• Cara de Solter. Cara lliure. Cara oberta a compartir, si s’escau.

• Cara de Soltera. Molt semblant. Potser amb més sensibilitat. Potser amb més connexió amb l’entorn.

• Cara de Separat. Una cara amb senyals de dolor... petites.... Algunes d’un cert fracàs. Cara que reflexa que per alguna raó la convivència i un cert projecte de vida compartida no ha funcionat.

• Cara de Separada. Semblant, encara que la cara respira un aire de que és possible recomençar una nova relació amb altres persones, si es presenta la ocasió.

• Cara d’Enfada’t. Aquesta cara en dones i homes suggereix que el motiu de l’enfado roman... no s’acabat. No s’ha fet net.

• Cara Riallera. Alguna causa exterior o interior estimula a veure i gaudir d’una cara plena de somriures. Un somriure natural instal•lat de forma còmode i sincer. És un goig estimulant trobar cares rialleres.

• Cara amb Boca tancada. És una cara que respira pel nas. I també una cara tancada a la comunicació. També pot ser una actitud de prudència i protecció.

• Cara amb Boca oberta. Cara que invita a la conversa fàcil. Cara amb moltes ganes de parlar, compartir... Una cara propera.

El meu bon amic Follet havia marxat. Jo a casa i davant el mirall vaig mirar amb atenció la meva cara.