Desfiguració d'un migdia

Un relat de: betixeli

Poc a poc se'm liqua el son,
es desfà el gelat de meló i esdevé una massa densa.
Un vent tebi em frega el clatell,
ets tu?, és ell?
Tot succeeix a marxa inversa,
dibuixant una regressió perfecte
pas rere pas tornant al res.
Sé que d'aquí uns anys em tindré enveja,
però avui tot és funest,
cendrós,
capgirat,
descoherenciat.
La sang dins el ventre palpita silenciosa
assassina del benestar, enemiga mandrosa!
Doncs ja he pres una decisió: avui tot es posposa,
no hi ha peròs que valguin, qui vulgui res només fa nosa.
La cua d'espera comença rere la porta;
Problemes: prengueu tanda i paciència, potser demà ja estic de bones.

Comentaris

  • genial[Ofensiu]
    clariana | 19-09-2007 | Valoració: 9

    gràcies per escriure i per fer-ho tant bé.

    gracies també per a llegir-me ;-)

    potro un temps de pensaments desordenats que nose com lligar per a plasmar en un full , el cap està buit i el full també.

  • nina | 18-09-2007 | Valoració: 10

    molt bona!
    has resumit molt poeticament el sentiment mensual que ens immola d'una manera ant absoluta... a estones!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

277 Comentaris

71464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.