(Des)fent l'amor

Un relat de: Tanganika
Havia reservat la mateixa suite...que costava tant més! S'ho valia, ella s'ho valia, s'ho valia el seu amor. El porquet de terrissa que ocultava -i no pas per vergonya- dins una caixa de cartó al garatge era, per fi, ple. Es mereixien la suite i l'haver hagut d'esperar -quin altre cost dur!- per a l'encontre més de l'habitual. Faria cinc mesos! Havia fet creus als dies com un pres encarcerat, ansiós, delerós per la trobada amb aquella dona encantadora, embriagadora que havia estat capaç de l'acció de tenir-li el cor robat, cosa que la seva muller i les nòvies d'abans d'ella no havien assolit.
Ella...ella, la va rememorar altra vegada. Ella somreia, després reia, li clavava la mirada, besava, abraçava, se li encargolava, acaronava, parlava, gemegava, sospirava, bufava...recordar-la el posava a cent. Treure-se-la del cap, un exercici difícil que era de menester uns quants cops al dia. La tenia al cap i li tenia el cor.
Li venien imatges fent l'amor, les que (in)conscientment s'havia gravat. Les rebobinava i rebobinava.
D'aquella manera havien transcorregut tres anys.
'Tan encegat estàs que no te n'adones?'
Un curt missatge de la dona, cinc dies abans. No pintava bé. Ell, confós, el reinterpretà a favor: l'estava renyant per l'ajornament, per la dèria de la suit, per haver de gastar més del compte, tot i pagar ell.
'Has d'entendre que així no', quatre dies abans. L'home començà a inquietar-se, a analitzar, verb encara més intranquil·litzador. I què respondre?
'Què vols dir?', va escriure, finalment, amb un nus a la gola, sense acceptar la intuïció.
I ella esclatà:
'Fer l'amor, desfer l'amor. Estic desfent l'amor. Prou. Ha finat. Explicacions? Sobreres.'
Ell les requeria. Les exigí, embogit. Però ella únicament contestava posant:
'Desfent l'amor'
Així continuà uns dies que a ell se li feren eternitat, sense deixar d'insistir en el motiu.
Fins que ella lapidà:
'Desfet l'amor'.
Fora el gerundi, el cruel participi tancava la comunicació. Freda, ella? No, ella era amb qui feia l'amor quan cloïa els ulls cada dia i sabia que el que havia estat, havia estat. Autèntic. Un somrís amarg l'acompanyà a buscar la cola blanca per enganxar els bocins del garrí guarda-il·lusió.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

161 Relats

164 Comentaris

73924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)