Desesperança

Un relat de: srta_squitx
Tot s`esfondra dins del meu cap,
cauen esperances, s`ensorren il•lusions.
A cada minut que passa les runes
s`instal•len dins del meu cor,
façanes esquerdades ja esmicolades,
estructures fetes pols,
tot són restes que s`amunteguen
tapant-me la claror, aïllant-me de l`escalfor.

I m`agradaria tant el retrobar-me...
i que el món visqués el meu somni,
i que aquest món fos sols un malson.

Però dins la fredor del meu desig,
que no troba foc on revifar-se
ni companyia amb qui reconfortar-se,
la realitat se`m mostra tan salvatge, tan ferotge,
que ja ni adormida escapo d`aquesta veritat
i desperta intento enfrontar-la mirant-la a la cara,
malgrat que com més la miro més perdo l`esperança.
Però dóna igual si trista, si abatuda, si infinitament desapassionada,
m`ho estimo més a estar profundament enganyada,
malgrat que el dolor em parteixi en dos
davant cada evidència que com daga se`m clava
oferint-me una fiblada aguda de consciència
que, amb cada punxada,
em lleva un xic més de la vida preconcebuda fins ara,
aportant-me un renéixer dolorós on la meva ment ja no és esclava
però el meu cor no sap ni com ni a on fugir...
fugir de la desesperança.

Comentaris

  • Aleix[Ofensiu]
    srta_squitx | 16-11-2015

    els somnis ajuden molt, et fan creure que hi ha altres realitats possibles i poden donar ganes de lluitar per aconseguir-les. El problema és quan el desengany és tan generalitzat i involucra a tanta gent que, malgrat tenir visió d`un possible futur món millor, no es sap ni per on començar ni amb qui comptar. D`aquí ve la desesperança i també aquesta solitud que dius.
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari Aleix, una abraçada.

  • Somni contra la solitud[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-11-2015 | Valoració: 10

    Un bellíssim poema on el somni sembla l'única oportunitat per sobreviure. Els desenganys són molts, la solitud és una i el desig d'anar endavant és una exclusiva del somniar. Un poema de prosa fantàstica, clara i diàfana. M'ha agradat molt. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

42 Relats

42 Comentaris

13988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.