Desequilibri

Un relat de: Bonhomia

No puc aguantar els passos,
vaig caient
amb el meu pessimisme
que no duu enlloc.

Camino tort,
víctima d'una tragèdia,
entre quatre parets
que no s'eixamplen mai.

Malgrat no sigui una agonia
em sento agonitzant.
Passos morts,
desequilibri.

Tendeixo a morir viu,
en aquest pis que m'empresona,
necessito una ajuda
que sembla que hagi de tardar.

Comentaris

  • La vida és[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-10-2009

    un trapezi i hem de ballar amb els seus moviments cercant l'equilibri. Tan sols quan s'atura podem sentir-nos segurs. Això ens passa a molts, no estàs sol en aquesta dança.
    T'envio una abraçada carregada de tendresa, amic Sergi.
    Nonna_Carme

  • quan...[Ofensiu]
    annah | 04-10-2009 | Valoració: 10

    tot et cau al damunt...

    Quan la vida es desaquilbra...

    Quan no tens on agafar-te...

    Busca una illa tranquil·la enmig del mar , busca terra ferma enmig d'un terretrèmol. Asseu-t'hi, reflexiona i busca el got mig ple.

    Els mals moments no duren per sempre, l'ajuda arriba per on menys esperes!


    M'ha encantant tornar a llegir-te! Feia molt que no ho feia i ho trobava a faltar!!!

    Una abraçada immensa!!

    Anna

  • Estic aquí amb tu, sempre.[Ofensiu]
    Tocaterres | 03-10-2009 | Valoració: 10

    No estàs sol, et pots arrossegar, pots murmurejar paraules moribundes, pots plorar, pots cantar, pots riure, bromejar o somicar. que no estàs sol. Fés tantes paraules com vulguis, d'èxtasi, calma, pena o desesperació, patètiques o bucòliques; totes les que et surtin, fins que et cansis i tornis a començar. Jo les llegiré totes si cal, només cal força, i tu, per mi, la tens: perquè també me'n dónes a mi. Tens força, perquè jo també, i formes part de mi, sens dubte, no estàs sol, perquè formes part de mi. també. Fins ara*

    1cor1sol.

  • TREPITJA FORT ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-10-2009

    VIU !

  • Tepitja fort ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-10-2009

    Em trenca el cor llegir les teves paraules, ja no em paro a mirar si m'agrada o no el poema,
    És tan dur el que dius... Surt d'aquest quatre parets, puja dalt d'un cim i crida , crida molt i fort, I després plora, f ins que ja quedi exhaust , busca un amic i comparteix amb ell els teus sentiments, no et deixis vèncer, tinguis ben cert que totes les ferides és van curant amb el temps, no pots morir en vida , NO ! ets molt jove , trepitja fort i VIU !
    Una càlida abraçada d'una padrina,
    Núria,

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.