Desequilibri

Un relat de: Sergi Elias Bandres

No puc aguantar els passos,
vaig caient
amb el meu pessimisme
que no duu enlloc.

Camino tort,
víctima d'una tragèdia,
entre quatre parets
que no s'eixamplen mai.

Malgrat no sigui una agonia
em sento agonitzant.
Passos morts,
desequilibri.

Tendeixo a morir viu,
en aquest pis que m'empresona,
necessito una ajuda
que sembla que hagi de tardar.

Comentaris

  • No pretén ser un ajut, però...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 09-07-2012 | Valoració: 10

    ...m'ha agradat de llegir aquest poema teu, en el que expreses tota l'angoixa que ens habita als ciutadans de les ciutats grans o xicotetes del món, i també, com no a tots els habitants dels pobles i altres. L'angoixa d'existir i l'ansietat és inherent a l'ésser humà i per ella podem escriure, de tant en tant fem coses bones, grans coses com per exemple els grans poetes o els grans científics o grans artistes, polítics, etc.
    Fan grans coses sublimant aquesta angoixa i ansietat que ens ofega si no li trobem un lloc on expressar-la, tu ho has aconseguit i és més has aconseguit fer de la teua escriptura un mitjà pausat i en certs lapsos de temps, un mltjà per a desenvolupar i sublimar aquesta angoixa, jo he fet pràcticament el mateix, amb els meus escrits i la meua dona i la llengua de mon pare, perquè sempre hi ha tres coses importants i una contingent com és la lluita pels nostres drets, o així ho veig jo.

    Una forta abraçada des de València de:

    Vicent

  • La vida és[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-10-2009

    un trapezi i hem de ballar amb els seus moviments cercant l'equilibri. Tan sols quan s'atura podem sentir-nos segurs. Això ens passa a molts, no estàs sol en aquesta dança.
    T'envio una abraçada carregada de tendresa, amic Sergi.
    Nonna_Carme

  • Ah! i dir-te...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-10-2009 | Valoració: 10

    ...que seguirem comentant-nos tu i jo per molts anys poemes i escrits pessimistes i optimistes i alegres i tristos, perquè tot i estar bé amb nosaltres mateixos tindrem moments de joia i de pessantor. I la nostra tasca és escriure. Què seriem nosaltres sense llibertat de premsa? Una tasca et done, defensa-la i si vols només com ho estàs fent, seguint escrivint.

  • En aquest comentari...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-10-2009 | Valoració: 10

    ...només te transcriuré unes paraules de Carl Jung en les que ve a dir que a la meitat de la nostra vida, hi ha qui arriba abans a ella i no per la cronologia clar, igual viu cent anys més, el que busquem es:

    D'encà la meitat de la vida endavant, només roman vitalment viu qui és disposat a morir amb vida. Doncs en l'hora secreta del migdia de la vida s'inverteix la paràbola i naix la mort. La segona meitat de la vida no significa ascens, desplegament, increment, exhuberància, sinó mort, ja que la seua meta és la fi. La negació de la consumació de la vida és equivalent a negar-se a acceptar la seua fi. Ambdues coses signifiquen que no es vol viure: no voler viure és el mateix que no voler morir. La lluna creixent i la lluna minvant descriuen una mateixa corba.

    La vida no t'està demanant morir sinó que acceptes la futura i esperem que llunyana mort i que visques el que has viscut, que l'ordenes.
    Que L'ORDENES, tu has viscut potser ja tot el que volies viure, ara et toca ordenar-ho. Tot i que potser et casaràs, ningú no t'ho nega i tindràs fills i has de viure ja físicament, perquè filosòficament ho has viscut ja tot.
    Una forta abraçada de Vicent.

  • quan...[Ofensiu]
    annah | 04-10-2009 | Valoració: 10

    tot et cau al damunt...

    Quan la vida es desaquilbra...

    Quan no tens on agafar-te...

    Busca una illa tranquil·la enmig del mar , busca terra ferma enmig d'un terretrèmol. Asseu-t'hi, reflexiona i busca el got mig ple.

    Els mals moments no duren per sempre, l'ajuda arriba per on menys esperes!


    M'ha encantant tornar a llegir-te! Feia molt que no ho feia i ho trobava a faltar!!!

    Una abraçada immensa!!

    Anna

  • Estic aquí amb tu, sempre.[Ofensiu]
    Tocaterres | 03-10-2009 | Valoració: 10

    No estàs sol, et pots arrossegar, pots murmurejar paraules moribundes, pots plorar, pots cantar, pots riure, bromejar o somicar. que no estàs sol. Fés tantes paraules com vulguis, d'èxtasi, calma, pena o desesperació, patètiques o bucòliques; totes les que et surtin, fins que et cansis i tornis a començar. Jo les llegiré totes si cal, només cal força, i tu, per mi, la tens: perquè també me'n dónes a mi. Tens força, perquè jo també, i formes part de mi, sens dubte, no estàs sol, perquè formes part de mi. també. Fins ara*

    1cor1sol.

  • TREPITJA FORT ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-10-2009

    VIU !

  • Tepitja fort ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-10-2009

    Em trenca el cor llegir les teves paraules, ja no em paro a mirar si m'agrada o no el poema,
    És tan dur el que dius... Surt d'aquest quatre parets, puja dalt d'un cim i crida , crida molt i fort, I després plora, f ins que ja quedi exhaust , busca un amic i comparteix amb ell els teus sentiments, no et deixis vèncer, tinguis ben cert que totes les ferides és van curant amb el temps, no pots morir en vida , NO ! ets molt jove , trepitja fort i VIU !
    Una càlida abraçada d'una padrina,
    Núria,

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi