Desencant

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Fet una merda,
sense objectius,
estic empresonat
en aquest del.liri depressiu.

Sense tenir ni idea
de quan passarà el terratrèmol,
em sento avorridíssim,
em sento sol.

Tenint en compte
que no sé quan acabarà això,
tinc la sensació
que hauria de ser optimista,
però no puc.

Em costa escriure,
sense inspiració,
he decidit tornar-hi,
encara que em tremolin les mans.

Comentaris

  • Un poema desesperat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Potser és que quan estàs bé fas com eixos cristians que deixen de pregar quan es troben bé i no t'ho estic dient, sinó que intente donar-te un xicotet cop de timó, que deixa d'escriure perquè ja es troba bé, i no te n'oblides tu ets la escritura a banda d'altres dues o tres coses que conformen el teu nus gordià o borromeu.
    No et deixes mai l'escriptura, ni quan estigues malament ni quan sigues perfectament bé.
    Tu ets en part la teua escriptura, és el que et conforma i conforma la teua lucidesa. Tot i que patir, sofrir i viure és interessant per a fer-te un home que haurà viscut.
    Del poema dir-te que m'ha agradat, i està perfectament explicat, com et sents i com pots deixar d'estar així, tu mateix ho remarques: Em costa escriure/ sense inspiració... Però has de seguir i veuràs quines joies quan algú et comprenga perquè ha viscut el mateix que tu i a la teua experiència et dóne ánims i crítiques sobre l'escrit.

  • Un poema desesperat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Potser és

  • ESTEL | 03-10-2009

    ultimement entro molt poc, però al entrar i venir-te a veure, sense pensar més que el que m´has trasmés, vinc i et dic que això esta bé. Sense ganes que escriguis, que esterioritzis, que no estas sol, pensem que sí moltes vegades, perquè el nostre voltant és distant, però ja sigui per aquí, què no és poca cosa, no estas sol, i tant què no, doncs això. Molt d´ànim, què encara què pensis què ara no et fa falta o no és suficient, jo penso donar-te l´ànim què ara mateix tinc, si més no compartir-lo amb tu.

    Un petó immens perquè t´acompany en els moments de desencat, tant de bo t´agradi

  • Entesos, poeta.[Ofensiu]
    - | 03-10-2009 | Valoració: 10

    Així és com estàs.
    No ho puc evitar, les teves paraules d'angoixa em fereixen.
    Sergi, saps que pots buscar-me quan vulguis, i no dubtis a fer-ho, perquè aquí tens una amiga que t'escoltarà sempre.

  • I et dic el mateix... que a desequilibri...[Ofensiu]
    Tocaterres | 03-10-2009 | Valoració: 10

    No estàs sol, perquè si tu ho estàs jo també. Patim menys sols del què ens creiem, de la mateixa manera que riem tant junts com creiem sentir. Hi som, i ens necessitem. Riure i plorar, i tirar endavant, arrossegan-te o corrents, amb tota la riquesa que tens en tu, tanta, i al teu davant també, no deixis de fer-ho.

    1cor1sol.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi