Desencant

ultimement entro molt poc, però al entrar i venir-te a veure, sense pensar més que el que m´has trasmés, vinc i et dic que això esta bé. Sense ganes que escriguis, que esterioritzis, que no estas sol, pensem que sí moltes vegades, perquè el nostre voltant és distant, però ja sigui per aquí, què no és poca cosa, no estas sol, i tant què no, doncs això. Molt d´ànim, què encara què pensis què ara no et fa falta o no és suficient, jo penso donar-te l´ànim què ara mateix tinc, si més no compartir-lo amb tu.

Un petó immens perquè t´acompany en els moments de desencat, tant de bo t´agradi

Així és com estàs.
No ho puc evitar, les teves paraules d'angoixa em fereixen.
Sergi, saps que pots buscar-me quan vulguis, i no dubtis a fer-ho, perquè aquí tens una amiga que t'escoltarà sempre.

No estàs sol, perquè si tu ho estàs jo també. Patim menys sols del què ens creiem, de la mateixa manera que riem tant junts com creiem sentir. Hi som, i ens necessitem. Riure i plorar, i tirar endavant, arrossegan-te o corrents, amb tota la riquesa que tens en tu, tanta, i al teu davant també, no deixis de fer-ho.

1cor1sol.