Desempresonats

Un relat de: Bonhomia
Quan les parets no escolten,
quan el seu cos ni s’immuta,
hi podem trobar dessota
les nostres paraules mudes.

I del terra un membre,
nostra ànima eixuta,
té gràcia i no hi ha broma
doncs ningú ens posa dubtes.

Comentaris

  • Silenci[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-10-2011 | Valoració: 10

    He llegit i rellegit els versos, i cada cop m’ha anat impressionant més el silenci que desprenen, un silenci que emana de cada línia i sura i envolta, i calla i escolta al mateix temps:
    un efecte en extrem colpidor!

    Desempresono i t’envio una abraçada de tardor,
    Unaquimera

  • Una petita aclaració ( per si de cas )[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-10-2011

    En aquest relat no em refereixo per a res al sexe, en d'altres si, en aquest no.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.