Desembre

Desembre.



Desembre l'últim mes de l'any.
El mes de la gran festa de les religions.
Llums i més llums arreu
i el pessebre interior,
cada dia més a les fosques...
Actituds absurdes que només
engendren solituds arreu.
Sota de la gran estrella
molta gent mira al lluny
com qui no veu a ningú...
Assassins d'il·lusions.
Falsos profetes que
sota d'una bandera qualsevol
prediquen el seu benestar...
Massa sovint tenim una miopia
social i personal.
Hem esdevingut cecs
davant de la veritat.
Senzillament la ignorem
o girem el cap.
L'àngel del campanar sempre
assenyala a algú amb el seu dit,
o potser és d'allà on ve el vent...
Hem endurit els nostres cors,
ens hem mal venut la sensibilitat.
Ens enreden i combreguem
amb rodes de molí.
Els que reneguen de les seves arrels
i les tallen de soca-rel.
Els que s'han independitzat
de la humanitat, de la senzillesa
que és la gran riquesa.
Però és desembre i tot això
ho hem de deixar guardat,
sembla que ara no toca parlar-ne.
Desvetllarem grans riallades,
brindarem en copa ben alta,
grans menús i àpats,
més d'una taula serà
el gran teatre, sense pagar entrada
però amb grans actors.
El fred devorarà els captaires
de vida que mal viuen al carrer.
La societat menjarà neules i torrons,
i que carai tot el demès són trons.
Ens han fet esdevenir freds
davant de la mort.
Massa mort en el
llit de la violència.
Han decapitat el somni.
Les llàgrimes paguen
un rebut hipotecari...
L'amistat és un cactus
amb la flor d'un dia...
Però és desembre.
Ai... ara toca somriure,
no pensar en res.
No això tampoc,
he dit en res.
Només cal seguir l'estrella
de la multitud.
Però no, tothom camina
i va al seu pas.
Quan el sol surt
surt per tothom.
I més que anar endavant
és com si hi hagués
una gran fugida col·lectiva...
Els que reneguen per renegar.
Els que reneguen de tot.
Els que reneguen sempre.
I fins i tot els que ells
ja són fills del gran renec.
On és l'home engendrat de mare?
L'home de paper,
l'home dibuixat.
Però de què està empeltat
l'home d'ara.
Tots som foc de la societat
i flames del gran foc.
Els que han oblidat que són mortals
i els que es creuen terrenals
per sempre més...
Però desembre sembla
el mes de la gran anarquia.
Ara sembla que als sentiments
els penja l'etiqueta del preu...
Des de que el primer animal
en forma d'home va caminar
per la terra no em deixat
de fabricar guerres.
Com pot ser que la sang
doni galop a tanta maldat?
Però ara és mes de somriures regalats...
Però també en aquest mes
queden buits els llits
al pas de la mort.
I el plat buit dels amics
que ja no hi són.
Se'm faria llarga
massa llarga la llista
de tots els noms.
I la tristesa que ens abraça
i que no calmen les cendres.
Ningú no et pot vendre l'alegria.
La felicitat ets tu.
Què hi fa que sigui
desembre o febrer.
El veritable naixement ets tu.
Dintre teu és on hi ha
o hi hauria d'haver el
pessebre de vida.
I estrelles i lluna,
i el sol que dibuixa
i retalla l'horitzó.
Al mar de la vida
una barca i dos rems.
Tu ets la festa.
I les campanes han
de ser l'eco de la teva
riquesa interior.
Aquesta no cotitza a borsa...
Però de persona a persona
és la única que té valor.
El diàleg accentuat de sinceritat.
I en canvi quina mala gramàtica...
Tant poc hem aprés
després del bagatge
de tots els segles de vida.
que sembla com si tot plegat
només és un esclavatge.
Potser aquest desembre
podríem començar a trencar cadenes,
començar a sembrar vida sense maldat,
segar l'herba de la guerra,
i entendre que la vida no té preu,
per això és vida.
Els creguts i els descreguts,
què hi fa això, si el que té valor
és el caliu humà.
I no donar la mà per donar...
Que aquest desembre sigui
el teu desembre.
I que cada dia de l'any
sigui el bon esperit
del desembre.
Pensa però que sense
llàgrimes no hi ha somriures.
I que la vida és el millor viatge.
Un dia plou i demà fa vent,
però sempre surt el sol.
Cal tenir ulls amb
ninetes de sensibilitat.
Sembrar sempre la carícia.
I que l'amor sigui el clima
del nostre horitzó proper...
Que aquest desembre
sigui més que un desembre...
Que el teu ésser adormit
neixi al bressol de la vida.
La teva flama no s'apagarà mai.
Nadal bo!




onatge