Desembre

La meva làmpada comença a fer bellumes. El consumisme és a l'ordre del dia, i milions i milions de bombetes s'encenen a la ciutat per dir-mos, per advertir-mos, per imposar-mos, que d'aquí a vint-i-quatre dies serà Nadal. No podeu esperar dues setmanetes més? Vos ho deman per favor! O és que si no les vendes a les grans superfícies pujaran un 6% en lloc d'un 7%? Per què putes vàrem canviar l'hora fa dos mesos? No entenc tanta pressa per arribar al Nadal, si acab de sentir que ja és primavera al Corte Inglés! En fi, tot sigui pel progrés. La xocolata comença a acabar-se, desfeta dins olles denses d'ensaïmades i quartos, engolida sense miraments per les nostres boques, les mateixes que l'endemà se queixaran que se menja massa durant les festes. El fred fon les penyores que hem hagut de deixar damunt els radiadors de ca nostra perquè la serena i el gebre han estat coronats reis dels espais exteriors i les eixugadores no funcionen perquè gasten massa energia i s'ha de reservar tota per als llums de Nadal, sense excepcions. La gent torna, com l'ametler, i retrobam pel carrer personatges del passat que pensàvem que ja no existien, i dels quals vagament en recordam el nom. La gent també se'n va, qualcuns per no tornar, però no mos en preocupam gaire, tot s'oblidarà després dels escaldums i d'una mica de torró casolà. Les estadístiques del trànsit mos diran que la gent beu molt i que hi ha tants d'accidents, els del cava hauran salvat una altra vegada la temporada, venent encara més que l'any passat, els comerciants se queixaran que la gent no compra, els joves mos queixarem que cobram una porca misèria, els porcs se queixaran que se queden sense descendència, i els descendents d'un tal Jesús diran que la gent prefereix anar de compres que a missa. Se començaran a veure guants i bufandes, cotxets de bateria, abrics de pell de visó robats sense sentiment als esmentats propietaris, neu en cotes baixes, sostens que apugen una talla i mitja. Ja ho deia en Plató l'altre dia, tants anys d'evolució i estam igual que sempre. I en acabar, una bona gatera per celebrar que canviam un número, quins dois!