DESEMBRE (CANÇÓ I)

Un relat de: jordi vallverdú

flor,
et rego
et prego,
pregó
amb cert
ressò
(mediàtic?)
maniàtic.
Sóc
un moc
enmig del mocador
et maquilles al
tocador
pintallavis, polvos
i llapis d'ulls
la permanent
i els rulls
del teu cabell
(d'àngel?).
Ets la pasta
de la meva sopa
qui amb tu topa
resta clavat
com un crist a la creu
com un romeu
com un gat mèu-mèu.
Neu,
volves que cauen
infants petits que caguen
i ho fan de color verd
com els prats
com els camps
com els rams
de roses o clavells
que regalen a elles ells
passejades d'enamorats
en dies assolellats
i vacances estivals
on mai substituirem
la rumba pel vals.

Comentaris

  • focdegel | 18-02-2006

    Iepas Antoni Agustí! (xD) akest és el primer poema que et llegeixo per aki, però m' ha agradat molt ;) Ja t' he dit altres cops, que tens un estil molt personal, i una originalitat difícil de superar pels que fem poesia convencional...xD ;-)
    Segueix així! Vull veure ben aviat un quadern roig encuadernat amb fil d'or i cosit amb seda fina ;-)
    Ens veiem Antoni Agustí ;) (xD -sa d posar-...) segueix publicant!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: